Pedra en sec-Emmagatzematge de l'aigua

Aigua d’aquí i d’allà, d’ahir i d’avui
Ignasi Aldomà (Departament de geografía i sociología, Universitat de Lleida)
Tot i la connotació pejorativa que s’atribueix als secans, aquests han estat a través de la història un territori viu des d’un punt de vista econòmic i cultural, i aquesta vitalitat ha estat associada amb la presència d’aigua. Ho poguerem comprovar en un estudi realitzat entre els anys 2008 i 2012 al terme de Torrebesses, que es recull en el llibre L’aigua patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present a l’entorn de Torrebesses, publicat per Pagès editors i l’Ajuntament de Torrebesses. Els secans desenvoluparen a través del temps infraestructures i estratègies d’aprofitament directe de l’aigua de pluja, de les aigües d'escolament superficial i de les aigües subterrànies que proveïren un ventall divers de produccions agràries, mogueren molins i serviren altres activitats, a banda de cobrir les necessitats de consum de persones i animals.
Les comunitats locals garriguenques i les dels secans en general es troben en vies d’abandonar la gestió dels recursos hídrics que els hi han donat vida durant centúries a canvi d’uns nous recursos hídrics forans. Els nous recursos procedents dels grans rius pirinencs són ingents; però ni són il·limitats, ni seran els mateixos per sempre; a hores d’ara suposen ja uns costos de proveïment molts elevats i subministren una aigua de qualitat limitada. Sense prescindir dels avenços tècnics actuals, potser convindria repassar, valorar i no perdre de vista els patrimonis materials i immaterials de l’aigua que generaren els garriguencs del passat.


Sortida a la Vallseca del túnel dels Bessons que porta l'aigua de Rialb a l'embassament de l'Albagés. El Sistema Segarra-Garrigues és el projecte hidràulic més important dut a terme a Catalunya que està convertint una gran part dels actuals cultius de secà de la província de Lleida en cultius de regadiu.

Comentaris

Entrades populars