Pedra en sec-Cabanes de volta
L'estudi dels noms de lloc és una de les coses que més han desvetllat la curiositat dels erudits i àdhuc la del poble en general. És natural que sigui així. Aquests noms s'apliquen a l'heretat de què som propietaris, o a la muntanya que enclou el nostre horitzó, o al riu d'on traiem l'aigua per regar, o al poble o la ciutat que ens ha vist néixer i que estimem per damunt de totes les altres, o a la comarca, el país o l'estat on està emmarcada la nostra vida col·lectiva. ¿Com fora possible que l'home, que, des que té ús de raó, es pregunta el perquè de totes les coses que veu i que sent, no cerqués el d'aquests noms que tots tenim contínuament en els llavis?"
Joan Coromines.
Introducció a l’estudi de la toponímia catalana Coromines, 1965, vol. I, p. 7.
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.
Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra que coordina l’Observatori del Paisatge.
ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL
Una mirada d’artista:
´De la mà i el pensament de Jordi Fulla (Igualada, 1967-2019), les cabanes de pedra seca adquireixen una altra dimensió. Amb la seva pràctica artística, aquestes construccions ancestrals, que esquitxen gran part de la geografia catalana i de la Mediterrània, prenen forma més enllà de la seva funció pràctica. Per a la majoria de les persones són ruïnes inútils que han perdut la identitat. Són orfes del paisatge que en un passat ja llunyà van gaudir d’una vida millor, tot i que de tant en tant alguna mirada espiritual les rescata de l’anonimat.
La de Fulla n’és una. Les observa amb deteniment, cercant respostes. Probablement s’hi apropa amb admiració per acariciar les pedres seques que les sustenten, mentre una varietat de pensaments lírics fugen de la seva ment sobrevolant les cabanes. Un s’imagina que en aquell instant d’èxtasi és quan neix la necessitat creativa que dirigeix l’artista a erigir-les plàsticament com a temple per al refugi. “M’agrada aquest punt en què no queda clar si la pintura és el paisatge o el paisatge és la pintura. I aquest fer la pintura com si de construir la cabana es tractés m’aporta un coneixement extraordinari”, manifesta.
https://www.fundaciovilacasas.com/ca/exposicio/llindar-i-celistia
Aquest és el patrimoni més abundant a la comarca i a casa nostra. Una vegada hem determinat que tenim llocs on els possibles visitants poden allotjar-se i menjar ara cal posar en relleu el patrimoni.
Tal com ens deia la Marta Pruna en el seu darrer article a El Cérvol #321: Tot és efímer ha de quedar per altres generacions. Pensar en 200 anys. El temps -els segles- fan la feina, quan l’escultura ja no té nas, dits o braç, però manté la solemnitat.
Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/associar-se-a-lecosistema-terra/video/5867047/
Ens cal tornar a aprofitar aquest patrimoni que amb el seu esforç van aixecar els nostres avantpassats, mostrar-lo, donar-li el valor que té quan ha deixat de tenir l’ús pel qual va ser creat. Com a lloc físic i com a manera de fer, de pensar, de moure’s.
Podem trobar informació de totes aquestes construccions al web http://wikipedra.catpaisatge.net/ al juliol del 2019 s'ha arribat a la xifra de 20.000 construccions inventariades.
I al web de l'Associació per la pedra seca i l'arquitectura tradicional
https://
Joan Coromines.
Introducció a l’estudi de la toponímia catalana Coromines, 1965, vol. I, p. 7.
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.
Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de Wikipedra que coordina l’Observatori del Paisatge.
ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL
Una mirada d’artista:
´De la mà i el pensament de Jordi Fulla (Igualada, 1967-2019), les cabanes de pedra seca adquireixen una altra dimensió. Amb la seva pràctica artística, aquestes construccions ancestrals, que esquitxen gran part de la geografia catalana i de la Mediterrània, prenen forma més enllà de la seva funció pràctica. Per a la majoria de les persones són ruïnes inútils que han perdut la identitat. Són orfes del paisatge que en un passat ja llunyà van gaudir d’una vida millor, tot i que de tant en tant alguna mirada espiritual les rescata de l’anonimat.
La de Fulla n’és una. Les observa amb deteniment, cercant respostes. Probablement s’hi apropa amb admiració per acariciar les pedres seques que les sustenten, mentre una varietat de pensaments lírics fugen de la seva ment sobrevolant les cabanes. Un s’imagina que en aquell instant d’èxtasi és quan neix la necessitat creativa que dirigeix l’artista a erigir-les plàsticament com a temple per al refugi. “M’agrada aquest punt en què no queda clar si la pintura és el paisatge o el paisatge és la pintura. I aquest fer la pintura com si de construir la cabana es tractés m’aporta un coneixement extraordinari”, manifesta.
https://www.fundaciovilacasas.com/ca/exposicio/llindar-i-celistia
Aquest és el patrimoni més abundant a la comarca i a casa nostra. Una vegada hem determinat que tenim llocs on els possibles visitants poden allotjar-se i menjar ara cal posar en relleu el patrimoni.
Tal com ens deia la Marta Pruna en el seu darrer article a El Cérvol #321: Tot és efímer ha de quedar per altres generacions. Pensar en 200 anys. El temps -els segles- fan la feina, quan l’escultura ja no té nas, dits o braç, però manté la solemnitat.
Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/associar-se-a-lecosistema-terra/video/5867047/
Ens cal tornar a aprofitar aquest patrimoni que amb el seu esforç van aixecar els nostres avantpassats, mostrar-lo, donar-li el valor que té quan ha deixat de tenir l’ús pel qual va ser creat. Com a lloc físic i com a manera de fer, de pensar, de moure’s.
Podem trobar informació de totes aquestes construccions al web http://wikipedra.catpaisatge.net/ al juliol del 2019 s'ha arribat a la xifra de 20.000 construccions inventariades.
I al web de l'Associació per la pedra seca i l'arquitectura tradicional
https://
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada