Agost, sopars d’amics, de veïns, a la fresca, berenars...
A l’estiu els sopars d’amics s’han convertit en una cosa
habitual. Començant amb el primer cap de setmana d’agost amb el sopar de les
Truites, un agraïment a l’Associació de dones que any rere any l’organitzen, aquest el 24è, aplega a les colles d’amics al voltant de les seves taules, m’atreveixo a
llençar una proposta per l’any vinent a l’ajuntament. Que faci una sola línia
de taules totes seguides al mig del carrer de la placeta fins al carrer
Calvari, d’aquesta manera el contacte de les diferents colles faria que la
competència amb el menú de les truites i dels que es posen el davantal, fos més
animada i la barreja personal per un dia una mica més enriquidora. Les
converses pels que venim de fora, comencen amb l’elogi de la taula parada,
segueixen amb la pregunta existencial què podem fer per... amb moltes
propostes, encara que ja els pensaments es comencen a encarcarar, la distància
no ajuda i l’escepticisme s’apodera de quan amb totes les nostres forces volíem
treballar en la construcció d’un món millor i acaben amb els records
d’infantesa i la nostàlgia dels temps passats.
Els sopars a casa amb amics obliguen a posar-se el davantal
i mirar d’oferir el millor que saps, son torns rotatoris, quan et toca recordes
la dedicació i les ganes que hi van posar els amfitrions del darrer i et veus
obligat a esforçar-te per no quedar malament, uns conills de bosc rostits a la
cassola, com ha de ser, es converteixen en un record que perdura més enllà de
les converses i les nostàlgies.
Els sopars de carrer dels veïns, encara no son gaire
populars aquest estiu s’han fet pocs, que jo sàpiga només al carrer Portalet i
va servir per descobrir-se, entre veïns nous i nouvinguts.
I el berenar de les tertulianes de la plaça, amb braç de gitano, ametlles garapinyades, begudes, i totes patint per la dieta.
Els diferents restauradors també ofereixen el seu saber per
satisfer la demanda, el sopar a les piscines ja és un clàssic i en funció de
qui les porta té molta acceptació cadascú aporta la seva fórmula esperant que
sigui un èxit i el rendiment econòmic valgui la pena. Lo Nou Casal va
solucionar el menú al sopar de les truites als que aquell dia no van poder
arribar a temps de fer-les, la Núria parlava de ... I aquest any la parella d’
Els fogons de la Carme s’han afegit amb els sopars temàtics o amb espectacle
Les nits del sopar de tapes molt concorregudes pel jovent amb totes les
reserves esgotades i la prova dels sopar amb mariachis.
I un sopar que va acabar sent memorable va començar amb una
proposta a uns músics, per fer un concert a l’era de cal Llorenç, i el tretze d’agost
es va dur a terme, disfrutant d’una vetllada que recordarem, una nit quieta amb
una lluna quasi plena vigilant ens van acompanyar.
JM. Rué
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada