(Re) Construint la història de les Besses (4a part)
Arribem al segle XVI.
D’entrada podem conèixer de forma més àmplia les afrontacions i límits del terme de les Besses a partir d’un document escrit el 22 de juliol de 1626 pel notari de Tàrrega, Marc Domènec, que va traslladar la informació confessada pels jurats del lloc davant fra Onofre Dassió, ecònom de Poblet per l’Abat Ferran Lerín, el 14 de desembre de 1537.
Seguidament hi ha la descripció del terme amb alguns buits que caldria esbrinar:
A sol ixent afronta amb el terme de les Borges en un molló que hi havia al cap del Tossal del Marquès. Prop d’allí hi havia quatre fites grosses entre les terres de Marc Rué i Domingo Farré, tots dos de Cervià, les quals eren a 10 passes del vessant del terme de Cervià. A l’última d’aquestes quatre fites tira a mà esquerra a la punta del Tossal i d’allí baixant al marge de les roques fins a prop de l’era del Francesc Papió de Cervià, on entre les roques hi ha una creu grossa i d’allí tira al Tossal de Sant Blai a la roca del senyal. D’allí baixa fins al riu Set i va per dit riu avall fins al pas de Siurana (...). D’allí el camí que porta al Comellar i fins al coll del Reboll. D’allí serra avall fins al cap de la Vall de Faig (...), el cap de la serra dels Mallols i avall cap a l’Oró i d’allí fins al riu Set fins a la Vallseca. A ponent afronta amb lo terme de l’Albagés i entra al camí de Lleida fins al Coll de l’Aranyó i serra amunt fins al coll d’Albocar i passa pel puntalet de la bassa del Mas d’en Tost, per l’era d’en Sans i va fins (...).
L’any 1553, segons el fogatge de Josep Iglesias, hi havia un total de 10 focs a les Besses, 9 de laics i 1 capellà. Els caps de casa laics eren: Baltasar Poncet, Francesc Vilagrassa, Mateu Vilagrassa, Pere Laberola, Pere Simó, Antoni Simó, Joan Costa, Arnau Almacelles i Arnau Travesset i el prevere i vicari de les Besses, que també ho era de la Sisquella, Bartomeu Suir.
Del capbreu de l’any 1468, és a dir, gairebé cent anys després, veiem que ens apareixen nous cognoms a la població i d’altres desapareixen. D’aquesta manera de la llista anterior (publicada al número passat de El Cérvol), es mantenen cognoms com Simó i Almacelles, apareix el cognom Vilagrassa i desapareix el de Vidal.
En relació al vicari de les Besses, Bartomeu Suir, hi ha una història força curiosa que cal explicar per conèixer les realitats del moment.
Aquest capellà, que només tenia un ull, va fer penyorar uns fils a la mare d’un pagès, Pere Febrer, de la Sisquella (recordem que també era capellà d’aquesta població, també desapareguda, i que formava part, antigament del terme de Castelldans, i que ara ho fa de Juncosa). Aquests fils els havia rebut en caritat, ja que s’havia quedat sense llençols i draps de lli ja que se li havien casades tres filles.
El capellà li va prendre els fils, a canvi de 9 sous que la dona li devia, segons ell, per no pagar-li per dir unes misses a les Besses, però segons Pere Febrer, aquestes les havia de cantar a la Sisquella.
Sembla que el capellà anava creant enemics per tot arreu. Un germà d’aquest havia pegat el cosí d’un noi (anomenat Joan) que treballava a la verema amb Pere Febrer i va sentir la conversa. Per altra banda un altre pagès de la Sisquella, Pere Canós, estava enutjat amb el capellà perquè li havia pres dos mocadors.
Sembla que Pere Febrer, Pere Canós, en Joan i un amic d’aquest, van anar a buscar el capellà a les Besses. Van entrar al corral d’en Pere Laberola però no hi trobaren res, després es dirigiren cap al corral del Pere Almacelles i s’emportaren un sagal i una borregueta que degollaren, escorxaren i menjaren fetges i freixures en un bosc prop del camí de les Besses a la Sisquella.
Allí esperaren el capellà que fou bastonejat pels dos nois mentre es dirigia a cantar missa a la Sisquella. Tant el Pere Febrer com el Canós s’ho miraren des d’un tossalet mentre deixaven calent al capellà.
Poc temps després Pere Febrer fou pres i enviat a declarar davant el Batlle General de Poblet, Onofre d’Argençola. De la seva declaració en podem reconstruir aquesta història.
Autor:Josep Rubió Sobrepere
Publicat a El Cérvol #312 setembre-octubre 2017
D’entrada podem conèixer de forma més àmplia les afrontacions i límits del terme de les Besses a partir d’un document escrit el 22 de juliol de 1626 pel notari de Tàrrega, Marc Domènec, que va traslladar la informació confessada pels jurats del lloc davant fra Onofre Dassió, ecònom de Poblet per l’Abat Ferran Lerín, el 14 de desembre de 1537.
Seguidament hi ha la descripció del terme amb alguns buits que caldria esbrinar:
A sol ixent afronta amb el terme de les Borges en un molló que hi havia al cap del Tossal del Marquès. Prop d’allí hi havia quatre fites grosses entre les terres de Marc Rué i Domingo Farré, tots dos de Cervià, les quals eren a 10 passes del vessant del terme de Cervià. A l’última d’aquestes quatre fites tira a mà esquerra a la punta del Tossal i d’allí baixant al marge de les roques fins a prop de l’era del Francesc Papió de Cervià, on entre les roques hi ha una creu grossa i d’allí tira al Tossal de Sant Blai a la roca del senyal. D’allí baixa fins al riu Set i va per dit riu avall fins al pas de Siurana (...). D’allí el camí que porta al Comellar i fins al coll del Reboll. D’allí serra avall fins al cap de la Vall de Faig (...), el cap de la serra dels Mallols i avall cap a l’Oró i d’allí fins al riu Set fins a la Vallseca. A ponent afronta amb lo terme de l’Albagés i entra al camí de Lleida fins al Coll de l’Aranyó i serra amunt fins al coll d’Albocar i passa pel puntalet de la bassa del Mas d’en Tost, per l’era d’en Sans i va fins (...).
L’any 1553, segons el fogatge de Josep Iglesias, hi havia un total de 10 focs a les Besses, 9 de laics i 1 capellà. Els caps de casa laics eren: Baltasar Poncet, Francesc Vilagrassa, Mateu Vilagrassa, Pere Laberola, Pere Simó, Antoni Simó, Joan Costa, Arnau Almacelles i Arnau Travesset i el prevere i vicari de les Besses, que també ho era de la Sisquella, Bartomeu Suir.
Del capbreu de l’any 1468, és a dir, gairebé cent anys després, veiem que ens apareixen nous cognoms a la població i d’altres desapareixen. D’aquesta manera de la llista anterior (publicada al número passat de El Cérvol), es mantenen cognoms com Simó i Almacelles, apareix el cognom Vilagrassa i desapareix el de Vidal.
En relació al vicari de les Besses, Bartomeu Suir, hi ha una història força curiosa que cal explicar per conèixer les realitats del moment.
Aquest capellà, que només tenia un ull, va fer penyorar uns fils a la mare d’un pagès, Pere Febrer, de la Sisquella (recordem que també era capellà d’aquesta població, també desapareguda, i que formava part, antigament del terme de Castelldans, i que ara ho fa de Juncosa). Aquests fils els havia rebut en caritat, ja que s’havia quedat sense llençols i draps de lli ja que se li havien casades tres filles.
El capellà li va prendre els fils, a canvi de 9 sous que la dona li devia, segons ell, per no pagar-li per dir unes misses a les Besses, però segons Pere Febrer, aquestes les havia de cantar a la Sisquella.
Sembla que el capellà anava creant enemics per tot arreu. Un germà d’aquest havia pegat el cosí d’un noi (anomenat Joan) que treballava a la verema amb Pere Febrer i va sentir la conversa. Per altra banda un altre pagès de la Sisquella, Pere Canós, estava enutjat amb el capellà perquè li havia pres dos mocadors.
Sembla que Pere Febrer, Pere Canós, en Joan i un amic d’aquest, van anar a buscar el capellà a les Besses. Van entrar al corral d’en Pere Laberola però no hi trobaren res, després es dirigiren cap al corral del Pere Almacelles i s’emportaren un sagal i una borregueta que degollaren, escorxaren i menjaren fetges i freixures en un bosc prop del camí de les Besses a la Sisquella.
Allí esperaren el capellà que fou bastonejat pels dos nois mentre es dirigia a cantar missa a la Sisquella. Tant el Pere Febrer com el Canós s’ho miraren des d’un tossalet mentre deixaven calent al capellà.
Poc temps després Pere Febrer fou pres i enviat a declarar davant el Batlle General de Poblet, Onofre d’Argençola. De la seva declaració en podem reconstruir aquesta història.
Autor:Josep Rubió Sobrepere
Publicat a El Cérvol #312 setembre-octubre 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada