Construint la história de les Besses
Les Besses, i dic construint,
perquè, fins ara, en sabem ben poca cosa d’aquest nucli deshabitat des del
segle XVIII i que durant molts anys restà en l’oblit.
L’article Tenim més d’un any, si
volem i si ens interessa com a poble, per anar construint la història de d’aquest
historioritza’t en serà un punt de partida per posar en qüestió algunes coses i
per recuperar-ne unes altres, en definitiva, deixar davant la taula, davant en
el quadre de joc, la nostra ubicació actual i cap a on volem anar o fins on
volem arribar.
Coneixem la data de creació del
poble de les Besses, en quines condicions es feu i els primers caps de família
que hi van arribar; quan fou construïda l’església, el molí..., però en
sabem ben poc de la vida quotidiana, de l’organització de les famílies, de la
producció, dels conreus, de les cases, dels carrers, de la relació amb el
senyor feudal, dels conflictes, del bandolerisme, de les dificultats o de l’abandonament
final.
La Carta de Poblament de 25 de
febrer de 1225 marca l’inici, l’origen de la població de les Besses, tot i que
en documents anteriors ja es parla de la zona com a pòdium de les Besses, concretament a la carta de poblament de
Vinaixa de 1151.
Les cartes de poblament,
acostumaven a ser documents privats entre senyors i cavallers i servien perquè
la gent anés a repoblar nous territoris i d’aquesta manera poder-ne traure
profit econòmic i vertebrar el nou territori reconquerit.
En el cas d’algunes poblacions
que avui conformen el territori de les Garrigues, foren donades pel rei Alfons
II d’Aragó a Guillem III de Cervera i, aquest, mitjançant pactes de fidelitat,
les deixarà a diferents cavallers a canvi de la repoblació de la zona. Així, en
el cas de Cervià, per exemple, el pacte de fidelitat es produí amb Guillem de
Timor.
De tot això podem deduir que
Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda i Castelldans (cal recordar que les
Besses en aquella època pertanyia al terme de Castelldans), va deixar al
cavaller Arnau de Punyet una part del territori en feu i impulsà el procés de
repoblació de la zona, no solament de les Besses, sinó també de l’Albagés, la
Vallseca o la Pobla de Cérvoles...
En el cas de les Besses podem
parlar d’una carta de poblament de caràcter eminentment agrícola, amb la
intenció, doncs, de crear un establiment agrari col·lectiu, per això, el
paratge es concedia a un reduït nombre de conreadors i als seus descendents.
D’aquesta manera parlem d’aquesta llicència amb escriptura pública de poblament
per a cinc caps de família: Borràs del Vilosell, Vidal de Sa Candela; Bernat de
Salima; Pere Rainer i Joan Ripollés.
La Carta de Poblament de Les
Besses es podria considerar com a de les més toves, ja que les condicions
d’ocupació del territori i de la seva explotació eren força atractives,
fonamentalment perquè les terres garriguenques no eren de les més agraciades
quan a condicions del sòl i, per tant, les feien menys afavorides per al conreu
de cultius i la seva explotació.
Els nous habitants, a més de
guardar fidelitat i lleialtat al senyor, havien de respectar la seva jurisdicció
i contribuir de forma perpètua a l’onzena part del pa, del vi, del lli i del
cànem que s’hi produís. A més, tenien l’obligació de construir les seves cases
en el termini d’un any i a la residència habitual en elles.
El senyor, per la seva banda, va
permetre edificar un molí, amb les despeses a càrrec dels repobladors, a canvi
d’aquesta llicència li havien de pagar l’onzena part de les rendes d’aquest. A
més, el senyor, conservava la sisena part de l’estatge del castell que s’hi va
construir.
Onze anys després es concedeix
una segona carta de poblament (16 d’abril de 1236), als residents de la zona,
els mateixos cinc caps de família, però amb una diferència, en aquesta es
suprimeix el dret a construir un molí, això podria significar un ús senyorial
d’aquest. Un fet que no té una explicació fàcil, ja que això no ajudava a
facilitar l’accés a la població o la repoblació de la zona.
Quina relació va tenir les Besses
amb Poblet? Quan començà? Quan s’hi construí l’ermita? Qui eren els seus
habitants... Tot això serà fruit d’un segon article, esperant que poc a poc es
vagi clarificant què es voldrà fer exactament per a celebrar el 50è Aplec de
les Besses.
Autor: Josep Rubió Sobrepere
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada