(Re) Construint la història de les Besses (6a part)

Arribem al segle XVIII i amb ell, un dels conflictes bèl·lics més nefastos per Catalunya i, com a conseqüència col·lateral, entre d’altres, el definitiu abandonament de la població de les Besses.


La Guerra de Successió (1702-1714) amb el triomf de la monarquia borbònica i la progressiva implantació del Decret de Nova Planta a partir de 1716 va acabar d’aniquilar totes les institucions i singularitats catalanes i, per extensió, de la Corona d’Aragó.
A la que podrien dir actual comarca de les Garrigues no hi va haver grans confrontacions ni batalles, tret d’algunes escaramusses. El territori es va convertir, fonamentalment, en lloc de repòs i de provisió d’aliments de les tropes que havien d’anar a donar suport i reforç a les de Lleida.

Cal recordar que les diferents poblacions de la comarca estaven sota la jurisdicció de diferents baronies, batllies reals, així com en vegueries.

D’aquesta manera la Baronia més important era la que estava sota el control del Monestir de Poblet (Vilosell, Vinaixa, la Pobla de Cérvoles, Les Besses, Tarrés, Fulleda, Omellons, Albagés, Cogul, Juncosa, Soleràs, Torms). La Baronia d’Arbeca, controlada pel Duc de Medinaceli i que també incloïa la part senyorial de la població de Castellots i la Baronia de Juneda. La Baronia de l’Albi que comprenia les poblacions de l’Albi i Cervià. El Priorat d’Escala-Dei que ostentava el domini de Castelldans. L’Orde de Sant Joan de l’Hospital (el hospitalers) que tenia sota el seu domini l’Espluga Calba. La vila de Puiggròs estava sota el domini del senyor Francesc Cubells Garàs de Montsuar. Mentre que les Borges Blanques era un domini directe reial ja que era considerada un carrer de la ciutat de Lleida i la part rial de Castellots. La Baronia de La Granadella, que incloïa a més d’aquesta població, Granyena, Bellaguarda i Bovera.
Al segle XVIII la major part d’aquests municipis formaven part de la Vegueria de Lleida, també les Besses, excepte les poblacions de l’Albi, Cervià i l’Espluga Calba que formaven part de la de Montblanc, fins a la seva desaparició després de la guerra de Successió.

La guerra dinàstica, convertida, també en guerra europea, no afectà terreny garriguenc fins el 1706-1707. El setge a Lleida entre el 9 d’octubre de 1706 i el 12 de novembre de 1707 (data en que fou conquerida per les tropes de Felip Vè), va obligar a concentrar tropes austriacistes a la rereguarda. D’aquesta manera, els soldats s’ubicaren a Juneda, però també a les Borges Blanques i Belianes.

El setembre de 1707 es destruí el poblat de Castellots (avui dia La Floresta). Al llarg de l’any 1708 hi hagué incursions dins el territori, entre elles a Vinaixa. L’any 1708 va caure el castell d’Arbeca, l’any 1711 el de l’Albi i el 1712 el de Granyena.

És en aquest context que hem d’entendre el despoblament de Les Besses i el desplaçament, majoritari, de les famílies al poblat veí de Cervià (un cas semblant el trobem amb el desaparegut Vimferri, terme de Juneda).

Posar una data a aquesta fugida resulta difícil, però sabem que a partir de 1706 podem afirmar que només queden 3 famílies a l’antic poblat i que el 1716 ja només n’hi ha dos focs habitats a Les Besses, mentre que el 1718 tenim el document que en certifica la despoblació definitiva.


Anem a pams. Per què aquest progressiu abandonament? Personalment crec que hi conflueixen diferents factors i motius, que sumats ens permeten entendre la raó final. Sens dubte, per una banda, hem de parlar d’una qualitat i rendiment de les terres molt baix, sumat al progressiu empobriment d’aquestes, feia que hi hagués poques expectatives de creixement i desenvolupament. El bandolerisme i pillatge, com a fenomen creixent, des del segle passat, tampoc ajudava a tenir sensacions positives. Per altra banda ens trobem amb els pagament que s’havien de fer al monestir de Poblet en les successives capbrevacions. I, finalment, el conflicte bèl·lic al territori, que, molt probablement, acabà d’esperonar als veïns per desplaçar-se a Cervià, una població molt més gran i segura.


El Cadastre de Patiño ens permet trobar i deduir molta d’aquesta informació. Aquest, fou el primer que es realitzà a Catalunya després de la Guerra de Successió i que posava sobre la taula tots els béns immobles rústics i urbans als quals se’ls imposa un nou sistema impositiu, el cadastre.


A partir d’aquí sabem que el terme de les Besses tenia 60 jornals de terra per a la sembra, la major part d’ella catalogada com a de tercera categoria, 48 jornals, de segona 8 jornals i de primera categoria només 4 jornals, de les quals majoritàriament s’extreia mestall, però també ordi, civada i espelta en menor quantitat. 3 quarteres de terra d’oliveres que produïen tres càrregues d’oli. 140 quarteres de bosc i 300 quarteres de terra erma. També descriu que per recórrer el terme es necessita 1 hora de longitud, 3 quarts de latitud i 3 hores de circumferència.


L’any 1716 només hi havia dues famílies que encara vivien a les Besses. Una d’aquestes era la de Guillem Rohé. Aquesta, residia en un habitatge que estava format per una entrada, una cuina, una sala i tres habitacions. El mateix Guillem Rohé també posseïa un pati amb cobert. L’altre habitatge era propietat de Jaume Martí, amo del molí de les Besses, i que el tenia arrendat a Andreu Ramon. Aquesta casa, que era contigua al molí, es composava d’una entrada, una sala i una habitació sense cuina.
L’any 1717 ja només quedava com a única família habitant a les Besses la del moliner. Estava integrada per l’arrendatari, Andreu Ramon, la seva muller, tres fills i el pare d’ell. A més tenien 4 vaques, 3 cadells i un burro.




Finalment l’any 1718, Alexandre de Montserrat, subdelegat de la intendència general del partit de Lleida, escriu:

Certifico que el lugar de Besses del regimiento de Lérida está desierto y despoblado enteramente, sin que en el se encuentre jamás según la relación jurada de los herederos que pasan a distribuir más ordenes, sino un pobre molinero que está en un pequeño molino de harina, y dicen que los más que habitaban el referido lugar, se fueron al de Cerviá, del regimiento de Montblanc...

Després d’aquest escrit ja podem afirmar que la vida del poble de les Besses s’havia acabat definitivament.

Comentaris

Entrades populars