tag:blogger.com,1999:blog-91370102288510801752024-03-05T20:00:57.252+01:00Revista El CérvolRevista d'informació local. Nasquè el març de 1973, a la vila de Cervià de les Garrigues.Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.comBlogger39125tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-84682113637149085332019-09-10T21:56:00.002+02:002019-09-10T21:56:46.119+02:00Marxa de torxes <span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 16px;">La vigília de la </span><strong style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Open Sans"; font-size: 16px; margin: 0px; padding: 0px;">Diada de l’Onze de Setembre,</strong><span style="background-color: white;"><span style="color: #333333; font-family: Open Sans;"> una setantena de persones, un any més, han participat a les marxes de torxes per la independència. Amb un recorregut</span></span><span style="background-color: white;"><span style="color: #333333; font-family: Open Sans;"> pels carrers antics del poble, acabant amb el Cant dels Segadors i una sardana a la Sala. Una fina pluja ha començat a caure un cop finalitzat l'acte.</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs-76QdD-LCNeyGuxy_SxuS5Tfa4BMyeAnaTeUI3jsodpj5amOpfQ00fwX5HbjGDSgN7tfGiHqtV5QbMXPOLAdCMEjcz2i82CtufV-qZU7sBksRXI9mO-hbkMdZnRf3nreZrKA2BullVc/s1600/torxes_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="450" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs-76QdD-LCNeyGuxy_SxuS5Tfa4BMyeAnaTeUI3jsodpj5amOpfQ00fwX5HbjGDSgN7tfGiHqtV5QbMXPOLAdCMEjcz2i82CtufV-qZU7sBksRXI9mO-hbkMdZnRf3nreZrKA2BullVc/s320/torxes_1.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZYkvlSD5AhMXcq92mpHLf8E7JEdh603TvWDQ9QRsQhnhjXWnVZi4uiUKbfPU0WEm3hSo-r9gOYvmcAjhZ9lsnEBG3VvItK3OBbyYCa14XZHOG3g0wujHNdj4HDDhDqRApJIBQ5YXc6o0/s1600/torxes_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZYkvlSD5AhMXcq92mpHLf8E7JEdh603TvWDQ9QRsQhnhjXWnVZi4uiUKbfPU0WEm3hSo-r9gOYvmcAjhZ9lsnEBG3VvItK3OBbyYCa14XZHOG3g0wujHNdj4HDDhDqRApJIBQ5YXc6o0/s320/torxes_2.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: white;"><span style="color: #333333; font-family: Open Sans;"><br /></span></span>Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-90114330875099293622019-09-01T12:53:00.003+02:002019-09-20T06:03:58.678+02:00Acte de lliurament premi Olivera d'Or al Garriguenc de l'any<br />
<div class="MsoNormal">
Dins els actes de la festa Major de les Borges, es fa el
lliurament d<span style="background: white; color: #666666;">el premi Olivera d'Or
al Garriguenc de l'Any</span> de mans del president del Consell Comarcal el va
rebre el Josep Rubió, </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsLa8gmdlx0haJ6pUC9mimabu1GwdB90zfW2WA5QIaZlm748-U-Q1DU5VpPX8a9EF2K_oCZ1gqj7liV7Xfq_Bw9hTXaBWfyRvtZI3GnA1rgKqWF-zhdqEHXdGFXzpfDqZqFwiQSHN4wog/s1600/Josep_Rubi%25C3%25B3_guardo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsLa8gmdlx0haJ6pUC9mimabu1GwdB90zfW2WA5QIaZlm748-U-Q1DU5VpPX8a9EF2K_oCZ1gqj7liV7Xfq_Bw9hTXaBWfyRvtZI3GnA1rgKqWF-zhdqEHXdGFXzpfDqZqFwiQSHN4wog/s320/Josep_Rubi%25C3%25B3_guardo.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
en el mateix acte es va premiar al cor Eurídice de les
Borges com a Borgenc de l’Any. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwSmDmXdBTT7_ZZ60uAQSa-6hu50rHwDnNaHCyDniluoCcAFh9ujpm75wysFyeENRdc9QWmueXWmUjN9Et9mNlR0-rS9fEzryZ4Scex4rjKiqXvUyZfnLCu6iJLsoY5WZJ7Y57F-afn_0/s1600/cor_Euridice.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwSmDmXdBTT7_ZZ60uAQSa-6hu50rHwDnNaHCyDniluoCcAFh9ujpm75wysFyeENRdc9QWmueXWmUjN9Et9mNlR0-rS9fEzryZ4Scex4rjKiqXvUyZfnLCu6iJLsoY5WZJ7Y57F-afn_0/s320/cor_Euridice.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tots amb una trajectòria que ja ve de lluny, han
obtingut el guardó en un acte celebrat
al Centre Cívic de les Borges, presidit pel president de la Diputació, l’alcalde
de les Borges, i el president del Consell Comarcal. En ambdós casos s’ha
premiat una trajectòria consolidada que just comença a arribar al grau de
maduresa òptim per ser reconegut. La sala plena de familiars, amics, autoritats
de pobles veïns que es van afegir a la festa. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEbDbg7qfCkd7-Fp5-0LDc1JS2f-rBPAaZVi9FK5k8sAnfNGIV1Vj2KQQYX8QJIsaXRffKW_RkHVqFbxnpXdVQVSS_6gXILsAQROXMfHPBnMACGxV3aL_VgxCPHpQ1MdfDx9rfx9e1COM/s1600/Josep_Rubi%25C3%25B3_discurs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEbDbg7qfCkd7-Fp5-0LDc1JS2f-rBPAaZVi9FK5k8sAnfNGIV1Vj2KQQYX8QJIsaXRffKW_RkHVqFbxnpXdVQVSS_6gXILsAQROXMfHPBnMACGxV3aL_VgxCPHpQ1MdfDx9rfx9e1COM/s320/Josep_Rubi%25C3%25B3_discurs.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El seu discurs, agraït, emocionat
i reivindicatiu va ser escoltat amb atenció
per les autoritats i públic. Mentrestant al carrer els gegants anaven agafant
posicions per celebrar la multitudinària Trobada de gegants, grallers i correfocs que es celebra des de 1983.</div>
<br />Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-48275411276591793582019-09-01T11:40:00.002+02:002019-09-20T06:04:43.440+02:00Depuradora al Set<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">Al pont del Diable han començat els treballs preparatoris per construir la depuradora d'</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">aigües</span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"> abans d'abocar a l'embassament de l'Albagés.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT1sHyxVAwUKXcKqPWpfLxbJcB-uC29We3zIWRM_-HoiydsVX8dGi2X4eSAZ28Ix7Lq1_OiXg-NqYF0kAPMuaL863EI8FsZOzAnq_gLuo5_qpgJrp4x7otqyTIB7JMYAl491T_ScTtIIg/s1600/treballs_previs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT1sHyxVAwUKXcKqPWpfLxbJcB-uC29We3zIWRM_-HoiydsVX8dGi2X4eSAZ28Ix7Lq1_OiXg-NqYF0kAPMuaL863EI8FsZOzAnq_gLuo5_qpgJrp4x7otqyTIB7JMYAl491T_ScTtIIg/s320/treballs_previs.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSoNDsUmVAwFZOiILrWCE2iYzlNo8T1Xh5R12xmbh9CDgO1ExKARIOX0ytMpTqYHvcEjy79x_CIRlSXsbhiSkzWGxC2DNABgmAsv3KmHb_gBupUWJoH-hEiE_mJv_rpvEv1KpZ-2VUVJ8/s1600/pedra+1910.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSoNDsUmVAwFZOiILrWCE2iYzlNo8T1Xh5R12xmbh9CDgO1ExKARIOX0ytMpTqYHvcEjy79x_CIRlSXsbhiSkzWGxC2DNABgmAsv3KmHb_gBupUWJoH-hEiE_mJv_rpvEv1KpZ-2VUVJ8/s320/pedra+1910.jpg" width="213" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihckzOsUARsHBebvJ3qyhofVeq8Pw8P2gN9azCXKLB8T-5iVtSQeNKZffd8I5T_7EkmRBjZUIR5uLx7bs-E4-s4oGFs6GmGRsyJogc49ZXDyKgEvIBoYoWhcuOLfczLhmXCQNnRZCaNMk/s1600/pag_34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihckzOsUARsHBebvJ3qyhofVeq8Pw8P2gN9azCXKLB8T-5iVtSQeNKZffd8I5T_7EkmRBjZUIR5uLx7bs-E4-s4oGFs6GmGRsyJogc49ZXDyKgEvIBoYoWhcuOLfczLhmXCQNnRZCaNMk/s1600/pag_34.jpg" /></a></div>
Pàgina del llibre Passejant-nos pel riu Set del Miquel MartíEquip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-60866980266183084182019-09-01T11:27:00.001+02:002019-09-20T05:38:56.595+02:00Agost, sopars d’amics, de veïns, a la fresca, berenars...<br />
<div class="MsoNormal">
A l’estiu els sopars d’amics s’han convertit en una cosa
habitual. Començant amb el primer cap de setmana d’agost amb el sopar de les
Truites, un agraïment a l’Associació de dones que any rere any l’organitzen, aquest el 24è, aplega a les colles d’amics al voltant de les seves taules, m’atreveixo a
llençar una proposta per l’any vinent a l’ajuntament. Que faci una sola línia
de taules totes seguides al mig del carrer de la placeta fins al carrer
Calvari, d’aquesta manera el contacte de les diferents colles faria que la
competència amb el menú de les truites i dels que es posen el davantal, fos més
animada i la barreja personal per un dia una mica més enriquidora. Les
converses pels que venim de fora, comencen amb l’elogi de la taula parada,
segueixen amb la pregunta existencial què podem fer per... amb moltes
propostes, encara que ja els pensaments es comencen a encarcarar, la distància
no ajuda i l’escepticisme s’apodera de quan amb totes les nostres forces volíem
treballar en la construcció d’un món millor i acaben amb els records
d’infantesa i la nostàlgia dels temps passats.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMTgIM4EekLTVriaLYUXnhrTxH0coKzqRI7pfMLfyQgMeFuHaJqDi3IDPIelyqxspJwOj0hEPMtY3yc7u5jGVm3Rq7i7cbhi73X5zX8Xuj2vbHJLtJWwZt0OteQW2CS0lEUomgLiQOOw/s1600/sopar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicMTgIM4EekLTVriaLYUXnhrTxH0coKzqRI7pfMLfyQgMeFuHaJqDi3IDPIelyqxspJwOj0hEPMtY3yc7u5jGVm3Rq7i7cbhi73X5zX8Xuj2vbHJLtJWwZt0OteQW2CS0lEUomgLiQOOw/s320/sopar.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Els sopars a casa amb amics obliguen a posar-se el davantal
i mirar d’oferir el millor que saps, son torns rotatoris, quan et toca recordes
la dedicació i les ganes que hi van posar els amfitrions del darrer i et veus
obligat a esforçar-te per no quedar malament, uns conills de bosc rostits a la
cassola, com ha de ser, es converteixen en un record que perdura més enllà de
les converses i les nostàlgies.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Els sopars de carrer dels veïns, encara no son gaire
populars aquest estiu s’han fet pocs, que jo sàpiga només al carrer Portalet i
va servir per descobrir-se, entre veïns nous i nouvinguts.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I el berenar de les tertulianes de la plaça, amb braç de gitano, ametlles garapinyades, begudes, i totes patint per la dieta.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI3_YnHzSQ6Hbfs_OT1DwrsLt3qRCy96h9Z19yqhJsHJsblMaYWiZufJfB4xrCZx4TlNfTVOCpuflUKZzNosFoREti1D61yaIOsa9IyiX4NWNL8INdympDjn4x-X8aewl83pNxVjHM8eI/s1600/berenar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI3_YnHzSQ6Hbfs_OT1DwrsLt3qRCy96h9Z19yqhJsHJsblMaYWiZufJfB4xrCZx4TlNfTVOCpuflUKZzNosFoREti1D61yaIOsa9IyiX4NWNL8INdympDjn4x-X8aewl83pNxVjHM8eI/s320/berenar.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Els diferents restauradors també ofereixen el seu saber per
satisfer la demanda, el sopar a les piscines ja és un clàssic i en funció de
qui les porta té molta acceptació cadascú aporta la seva fórmula esperant que
sigui un èxit i el rendiment econòmic valgui la pena. Lo Nou Casal va
solucionar el menú al sopar de les truites als que aquell dia no van poder
arribar a temps de fer-les, la Núria parlava de ... I aquest any la parella d’
Els fogons de la Carme s’han afegit amb els sopars temàtics o amb espectacle
Les nits del sopar de tapes molt concorregudes pel jovent amb totes les
reserves esgotades i la prova dels sopar amb mariachis.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
I un sopar que va acabar sent memorable va començar amb una
proposta a uns músics, per fer un concert a l’era de cal Llorenç, i el tretze d’agost
es va dur a terme, disfrutant d’una vetllada que recordarem, una nit quieta amb
una lluna quasi plena vigilant ens van acompanyar.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
JM. Rué</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJQmDtAP7fbFzmMwjibMgO2O1IrqUfatbr2eTHQbnegaMFErKlT2DKl1xOWyloIVYJg2iRVXZ52AsfMfeDxDJBc-NyyknOAvI0OX8GcBVT1t9dwtOr_Pqd8vVfHcwiu0ojzzSQar311nE/s1600/concert.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJQmDtAP7fbFzmMwjibMgO2O1IrqUfatbr2eTHQbnegaMFErKlT2DKl1xOWyloIVYJg2iRVXZ52AsfMfeDxDJBc-NyyknOAvI0OX8GcBVT1t9dwtOr_Pqd8vVfHcwiu0ojzzSQar311nE/s320/concert.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-21016899023194348942019-07-26T17:18:00.002+02:002019-07-26T17:18:39.593+02:00L'historiador Josep Rubió, premi Olivera d'Or al Garriguenc de l'Any<span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Josep Rubió </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Sobrepere</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, membre de l'Associació cultural El Cérvol de Cervià de les Garrigues, ha estat distingit amb el premi Olivera d'Or al Garriguenc de l'Any</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">.</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> Felicitar-lo per aquest guardó merescut i agrair la seva participació en les tasques de l'Associació </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">de la qual</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> ha sigut president durant tretze anys i encara continua com a vocal participant activament en totes les activitats i especialment amb la seva col·laboració en l'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Historioritza</span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">'t.</span><br />
<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeTB9clF8ZJFYcp9_RIrpU_3tVqu3Ay7Sk7npqd83byR7wAUnmAz9kTyWEcIQmVokAB-vJFadF7Axtlreoguimcb46MXnHliotV-cQ9LM-39PyzzCjFPCUMgW5rt3ARJkPHFZ7FtoAGBI/s1600/josep.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="593" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeTB9clF8ZJFYcp9_RIrpU_3tVqu3Ay7Sk7npqd83byR7wAUnmAz9kTyWEcIQmVokAB-vJFadF7Axtlreoguimcb46MXnHliotV-cQ9LM-39PyzzCjFPCUMgW5rt3ARJkPHFZ7FtoAGBI/s320/josep.jpg" width="271" /></a></div>
<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;"><br /></span>
<h1 style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: poblabook_italic, sisco_bookregular, Georgia, Cambria, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 2.625rem; font-style: italic; font-weight: 300; line-height: 1.2; margin: 0px 0px 0.9375rem; padding: 0px; text-rendering: optimizelegibility;">
<div style="box-sizing: border-box; color: #4a4a4a; font-family: sisco_bookregular, Georgia, Cambria, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 1.0625rem; font-style: normal; line-height: 1.6; margin-bottom: 0.9375rem; padding: 0px; text-rendering: optimizelegibility;">
<span style="font-size: 1.0625rem;">El premi Olivera d’Or al Garriguenc de l’Any, que convoca el Consell Comarcal, per distingir les persones o entitats que hagin portat a terme una labor personal o institucional en qualsevol camp de treball o de recerca de caràcter positiu per a la comarca de les Garrigues, ja té guanyador de l’edició d’enguany, l’historiador Josep Rubió i Sobrepere. Així ho va decidir ahir el jurat, format per representants institucionals i de diverses entitats comarcals, reunit a la seu del Consell. </span></div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #4a4a4a; font-family: sisco_bookregular, Georgia, Cambria, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 1.0625rem; font-style: normal; line-height: 1.6; margin-bottom: 0.9375rem; padding: 0px; text-rendering: optimizelegibility;">
Rubió, de 51 anys, és llicenciat en Geografia i Història i doctor en Història Contemporània per la Universitat de Lleida i actualment treballa a l’institut Josep Lladonosa, de Lleida. Al marge de l’activitat docent, bona part dels seus treballs s’han centrat en la història de les Garrigues i, en especial, la del període dels anys 30, la Guerra Civil i la repressió franquista. Membre de l’associació cultural El Cérvol, editora de la revista homònima, de la qual ha estat president en dues temporades, Rubió va ser un dels fundadors del Centre d’Estudis de les Garrigues, entitat que va presidir des dels seus inicis l’any 2000 fins el 2017. A part de molts articles i ponències, Rubió ha publicat el llibre “La Guerra Civil a les Garrigues. De la revolució a l’ocupació franquista (1936-1939)”. També és col·laborador habitual del periòdic SomGarrigues.</div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #4a4a4a; font-family: sisco_bookregular, Georgia, Cambria, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 1.0625rem; font-style: normal; line-height: 1.6; margin-bottom: 0.9375rem; padding: 0px; text-rendering: optimizelegibility;">
Conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) des del 2009 i col·laborador del Memorial Democràtic de la Generalitat, Rubió ha participat en nombrosos seminaris i en actes commemoratius sobre la memòria històrica a les Garrigues. El guardó Olivera d’Or es lliurarà a Rubió el dissabte de Festa Major de les Borges Blanques, el 31 d’agost, en un acte en què també es lliura el premi Olivera d’Or al Borgenc de l’Any, per al qual encara no s’ha reunit el jurat.</div>
<div style="box-sizing: border-box; color: #4a4a4a; font-family: sisco_bookregular, Georgia, Cambria, "Times New Roman", Times, serif; font-size: 1.0625rem; font-style: normal; line-height: 1.6; margin-bottom: 0.9375rem; padding: 0px; text-rendering: optimizelegibility;">
<a href="https://www.somgarrigues.cat/noticies/4730/l-historiador-josep-rubio-premi-olivera-d-or-al-garriguenc-de-l-any">https://www.somgarrigues.cat/noticies/4730/l-historiador-josep-rubio-premi-olivera-d-or-al-garriguenc-de-l-any</a></div>
</h1>
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-44211982682355243322019-07-10T17:37:00.001+02:002019-07-20T06:41:27.911+02:00Pedra en sec-Emmagatzematge de l'aigua<b>Aigua d’aquí i d’allà, d’ahir i d’avui</b><br />
Ignasi Aldomà (Departament de geografía i sociología, Universitat de Lleida)<br />
<i>Tot i la connotació pejorativa que s’atribueix als secans, aquests han estat a través de la història un territori viu des d’un punt de vista econòmic i cultural, i aquesta vitalitat ha estat associada amb la presència d’aigua. Ho poguerem comprovar en un estudi realitzat entre els anys 2008 i 2012 al terme de Torrebesses, que es recull en el llibre L’aigua patrimoni de la Catalunya seca. Passat i present a l’entorn de Torrebesses, publicat per Pagès editors i l’Ajuntament de Torrebesses. Els secans desenvoluparen a través del temps infraestructures i estratègies d’aprofitament directe de l’aigua de pluja, de les aigües d'escolament superficial i de les aigües subterrànies que proveïren un ventall divers de produccions agràries, mogueren molins i serviren altres activitats, a banda de cobrir les necessitats de consum de persones i animals.</i><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ5JvNS-QyohmnYOlHEJvtYlaRbQf4mPb1qoJ4v7GOj-QYu2TXQhgP1KecEDWbsgLTYPYSWDazDvZ0qibpHeXJQy9MQishaSrq9gyj_UWLaZ7nYem3BrFGNwOwBELP2f6_LeH5njR8fJ0/s1600/DSC00238_tapiades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ5JvNS-QyohmnYOlHEJvtYlaRbQf4mPb1qoJ4v7GOj-QYu2TXQhgP1KecEDWbsgLTYPYSWDazDvZ0qibpHeXJQy9MQishaSrq9gyj_UWLaZ7nYem3BrFGNwOwBELP2f6_LeH5njR8fJ0/s640/DSC00238_tapiades.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI794kvHyJIv0MidwuRzIgcjaLIWxBuzUo7O3qRzfzd9eZ0NCE_2TOPTVUoX_0B2HN-EHv_PkbcjBQxM8ffBO-Q9kq_9lHcjMB9qG6baY-f7BAIwRl_fs3xCAyXZcsLp7KVE7FieNIxbE/s1600/DSC00234_tapiades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI794kvHyJIv0MidwuRzIgcjaLIWxBuzUo7O3qRzfzd9eZ0NCE_2TOPTVUoX_0B2HN-EHv_PkbcjBQxM8ffBO-Q9kq_9lHcjMB9qG6baY-f7BAIwRl_fs3xCAyXZcsLp7KVE7FieNIxbE/s640/DSC00234_tapiades.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg23wj4jhSdlw90gSGy9NZJz_jlP56n-I6DU3TmAhClInS5Vg81MKb9S3gSt7oXbvyPTpIvvK834QMBDF38YiyS7J1xcuqDR52cJKBRjlQIlXwLpTNQDPyqLVmUPLK8Fins_onCnlvV1Ro/s1600/DSC00243_tapiades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg23wj4jhSdlw90gSGy9NZJz_jlP56n-I6DU3TmAhClInS5Vg81MKb9S3gSt7oXbvyPTpIvvK834QMBDF38YiyS7J1xcuqDR52cJKBRjlQIlXwLpTNQDPyqLVmUPLK8Fins_onCnlvV1Ro/s320/DSC00243_tapiades.jpg" width="320" /></a></div>
<i>Les comunitats locals garriguenques i les dels secans en general es troben en vies d’abandonar la gestió dels recursos hídrics que els hi han donat vida durant centúries a canvi d’uns nous recursos hídrics forans. Els nous recursos procedents dels grans rius pirinencs són ingents; però ni són il·limitats, ni seran els mateixos per sempre; a hores d’ara suposen ja uns costos de proveïment molts elevats i subministren una aigua de qualitat limitada. Sense prescindir dels avenços tècnics actuals, potser convindria repassar, valorar i no perdre de vista els patrimonis materials i immaterials de l’aigua que generaren els garriguencs del passat.</i><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY9rhrVef3bFpHub4Jz27juJ63_9DK42nHRrkkJz_tNLopt7W2qL-anESIcbvlJu5GdLF5pWhUgrWDt8XLLCliHqA9xDz0tCVZqLQ9Q3v5JVIRfPbE8ZiJ60lwNVZ3bgzWYAnfufPzTFk/s1600/DSC00374_tunel_els+besons.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY9rhrVef3bFpHub4Jz27juJ63_9DK42nHRrkkJz_tNLopt7W2qL-anESIcbvlJu5GdLF5pWhUgrWDt8XLLCliHqA9xDz0tCVZqLQ9Q3v5JVIRfPbE8ZiJ60lwNVZ3bgzWYAnfufPzTFk/s400/DSC00374_tunel_els+besons.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Sortida a la Vallseca del túnel dels Bessons que porta l'aigua de Rialb a l'embassament de l'Albagés. El <a href="https://www.aiguessegarragarrigues.cat/ca/content/presentaci%C3%B3">Sistema Segarra-Garrigues</a> és el projecte hidràulic més important dut a terme a Catalunya que està convertint una gran part dels actuals cultius de secà de la província de Lleida en cultius de regadiu.<br />
<br />Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-19750993522775977782019-07-08T08:30:00.000+02:002019-07-20T06:40:23.343+02:00Pedra en sec-Cabanes de volta<i>L'estudi dels noms de lloc és una de les coses que més han desvetllat la curiositat dels erudits i àdhuc la del poble en general. És natural que sigui així. Aquests noms s'apliquen a l'heretat de què som propietaris, o a la muntanya que enclou el nostre horitzó, o al riu d'on traiem l'aigua per regar, o al poble o la ciutat que ens ha vist néixer i que estimem per damunt de totes les altres, o a la comarca, el país o l'estat on està emmarcada la nostra vida col·lectiva. ¿Com fora possible que l'home, que, des que té ús de raó, es pregunta el perquè de totes les coses que veu i que sent, no cerqués el d'aquests noms que tots tenim contínuament en els llavis?"<br />
Joan Coromines.</i> <br />
Introducció a l’estudi de la toponímia catalana Coromines, 1965, vol. I, p. 7.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPHI6iyN52m9nhIGG69LGNwz4rAFt3hPy1Acn_WvaC9St-wTdqHDa3AGEtQQQhTFygOa1JFcJcT4hsP-CqDYQH0Zzk_3tUB20aKaQyTzpHDd3X6oh-PKo6q7GNmKhHmSVvQxy69D_P0A/s1600/cometa_1182.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPHI6iyN52m9nhIGG69LGNwz4rAFt3hPy1Acn_WvaC9St-wTdqHDa3AGEtQQQhTFygOa1JFcJcT4hsP-CqDYQH0Zzk_3tUB20aKaQyTzpHDd3X6oh-PKo6q7GNmKhHmSVvQxy69D_P0A/s400/cometa_1182.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Les construccions de pedra seca constitueixen un dels elements cabdals del patrimoni etnològic del món de la pagesia del nostre país. La tècnica i coneixement de la pedra seca consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. D’aquesta manera, s’ha erigit una gran diversitat tipològica de construccions, en la seva major part relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, cisternes, paravents, carrerades o cabanes, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc.<br />
Tradicionalment, els practicants d’aquesta tècnica han estat persones que combinaven la seva feina al camp o al bosc amb tasques puntuals d’aixecament i restauració de construccions utilitàries, per bé que també hi havia individus i grups especialitzats en les tècniques més complexes. Amb la crisi dels sistemes tradicionals d’explotació dels entorns rurals, el primer perfil, tradicionalment el més generalitzat, va davallar de manera dràstica, per donar pas a constructors especialitzats així com a persones que aprenen i practiquen la tècnica desinteressadament de la mà d’associacions culturals.<br />
Actualment, hi ha gairebé 19.000 construccions de pedra seca inventariades a Catalunya, segons l’inventari de <a href="http://wikipedra.catpaisatge.net/">Wikipedra</a> que coordina l’Observatori del Paisatge.<br />
<a href="https://etnologia.blog.gencat.cat/author/rovenmi/">ASSOCIACIÓ PER LA PEDRA SECA I L’ARQUITECTURA TRADICIONAL</a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdL59Cu83NbKXrNg15W0eyHYvt21DD6QH2DBo8Mhyphenhyphen7piIjK5DFY8GagkMzu4WA-RpqQ4LrcyG5_u3QCVOPD4I-6hgFlgNBFQU-5yz11zrKYfysCw-N9igiK2xlyA27Ve0Xcv2Ousb3E5c/s1600/Bast%25C3%25A9.jpg" imageanchor="1"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdL59Cu83NbKXrNg15W0eyHYvt21DD6QH2DBo8Mhyphenhyphen7piIjK5DFY8GagkMzu4WA-RpqQ4LrcyG5_u3QCVOPD4I-6hgFlgNBFQU-5yz11zrKYfysCw-N9igiK2xlyA27Ve0Xcv2Ousb3E5c/s640/Bast%25C3%25A9.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
Una mirada d’artista:<br />
´<i>De la mà i el pensament de Jordi Fulla (Igualada, 1967-2019), les cabanes de pedra seca adquireixen una altra dimensió. Amb la seva pràctica artística, aquestes construccions ancestrals, que esquitxen gran part de la geografia catalana i de la Mediterrània, prenen forma més enllà de la seva funció pràctica. Per a la majoria de les persones són ruïnes inútils que han perdut la identitat. Són orfes del paisatge que en un passat ja llunyà van gaudir d’una vida millor, tot i que de tant en tant alguna mirada espiritual les rescata de l’anonimat.<br />
La de Fulla n’és una. Les observa amb deteniment, cercant respostes. Probablement s’hi apropa amb admiració per acariciar les pedres seques que les sustenten, mentre una varietat de pensaments lírics fugen de la seva ment sobrevolant les cabanes. Un s’imagina que en aquell instant d’èxtasi és quan neix la necessitat creativa que dirigeix l’artista a erigir-les plàsticament com a temple per al refugi. “M’agrada aquest punt en què no queda clar si la pintura és el paisatge o el paisatge és la pintura. I aquest fer la pintura com si de construir la cabana es tractés m’aporta un coneixement extraordinari”, manifesta.</i><br />
<a href="https://www.fundaciovilacasas.com/ca/exposicio/llindar-i-celistia">https://www.fundaciovilacasas.com/ca/exposicio/llindar-i-celistia</a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0nPAdAM0m0fm0lXVcenzTTpuia6FWDEm-QX99OXwb-chtQM6CPNOcmBwxREmqsjkD6HONGijufiKKczZuVN4U1zHtVwX8aKPnkdBi046fwuRWbOUAXaI42ThIz7kdr-pxeFcMa7vc2fU/s1600/lligar.jpg" imageanchor="1"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0nPAdAM0m0fm0lXVcenzTTpuia6FWDEm-QX99OXwb-chtQM6CPNOcmBwxREmqsjkD6HONGijufiKKczZuVN4U1zHtVwX8aKPnkdBi046fwuRWbOUAXaI42ThIz7kdr-pxeFcMa7vc2fU/s640/lligar.jpg" width="640" /></a><br />
Aquest és el patrimoni més abundant a la comarca i a casa nostra. Una vegada hem determinat que tenim llocs on els possibles visitants poden allotjar-se i menjar ara cal posar en relleu el patrimoni.<br />
Tal com ens deia la <a href="http://martapruna.com/ca/cami-dels-7-sentits-2/">Marta Pruna</a> en el seu darrer article a El Cérvol #321: <i>Tot és efímer ha de quedar per altres generacions. Pensar en 200 anys. El temps -els segles- fan la feina, quan l’escultura ja no té nas, dits o braç, però manté la solemnitat.</i><br />
<br />
Els coneixements científics actuals porten a un canvi revolucionari en la forma de veure el món: la Terra funciona com un gran ecosistema, que és estable en funció del reciclatge que hi poden fer totes les espècies que hi viuen.<br />
<a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/associar-se-a-lecosistema-terra/video/5867047/">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/latituds/associar-se-a-lecosistema-terra/video/5867047/</a><br />
<br />
<br />
Ens cal tornar a aprofitar aquest patrimoni que amb el seu esforç van aixecar els nostres avantpassats, mostrar-lo, donar-li el valor que té quan ha deixat de tenir l’ús pel qual va ser creat. Com a lloc físic i com a manera de fer, de pensar, de moure’s.<br />
<br />
Podem trobar informació de totes aquestes construccions al web <a href="http://wikipedra.catpaisatge.net/">http://wikipedra.catpaisatge.net/</a> al juliol del 2019 s'ha arribat a la xifra de 20.000 construccions inventariades.<br />
I al web de l'Associació per la pedra seca i l'arquitectura tradicional<br />
<a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/&source=gmail&ust=1563683674812000&usg=AFQjCNHj0d3J1py3AAqenrkNIsqFnVtg_Q" href="https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/" style="background-color: white; color: #1155cc; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" target="_blank">https://<wbr></wbr>pedrasecaarquitecturatradicion<wbr></wbr>al.cat/</a><br />
<br />
<br />Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-92020461444516916152019-07-03T05:13:00.000+02:002019-07-20T06:28:39.985+02:00Pedra en sec-MargesEl Parlament de Catalunya insta el Govern a:<br />
<br />
<br />
a) Fer una declaració institucional en què reconegui la rellevància patrimonial de l’arquitectura de pedra seca a Catalunya, i en concret el seu valor històric, artístic, tipològic, estètic, paisatgístic i identitari, en què expressi la conveniència de posar-la en valor i en què es comprometi a preservar-la, estudiar-la, catalogar-la i difondre-la.<br />
Resolució 360/XII del Parlament de Catalunya, sobre la defensa, el reconeixement, l’estudi, la preservació i la difusió de l’arquitectura popular de pedra seca.<br />
b) Reforçar el suport als municipis i els consells comarcals que tenen exemples d’arquitectura de pedra seca al seu territori perquè n’endeguin treballs d’inventari i catalogació i a facilitar la declaració de Bé Cultural d’Interès Local de les manifestacions més notables d’aquest patrimoni.<br />
c) Elaborar i publicar un pla d’ajudes per a les entitats sense ànim de lucre que acompleixen tasques centrades en la preservació, conservació, restauració i difusió del patrimoni arquitectònic de la pedra seca, com ara, entre d’altres, iniciatives de restauració, cursos de construcció, traçat de rutes, inventaris i estudis.<br />
BOPC 305 5 d’abril de 2019<br />
1.10. Acords i resolucions 14<br />
d) Fer les gestions oportunes perquè el Govern de l’Estat revisi la regulació dels valors cadastrals de les construccions rústiques i eximeixi de l’impost sobre béns immobles les construccions auxiliars i les no residencials i les explotacions agràries i ramaderes que acreditin més de cent anys d’antiguitat o estiguin construïdes amb la tècnica de la pedra seca.<br />
Palau del Parlament, 27 de març de 2019<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhObEnGPWRqzxUeBYVmsNV1Ds79FaAhwZZM-dAeBAr0cm3d0CIv4Fx_lVnfo7y2sRxTqtR0k-O-VmPzhzDQB7A8BdlaKRG67OFxt7f5UEYEepW7Rg3s_n00ndSVG7vFgH8-qVwfFW5BBFg/s1600/marge_ruelles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhObEnGPWRqzxUeBYVmsNV1Ds79FaAhwZZM-dAeBAr0cm3d0CIv4Fx_lVnfo7y2sRxTqtR0k-O-VmPzhzDQB7A8BdlaKRG67OFxt7f5UEYEepW7Rg3s_n00ndSVG7vFgH8-qVwfFW5BBFg/s320/marge_ruelles.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Josep Pla en el seu llibre “Cadaqués” hi escriu:<br />
<i>(...)El país hauria esdevingut absolutament inhabitable si per suggestió dels monjos o per iniciativa individual no s’hagués combatut cuitant de construir un sistema de defenses. Aquest sistema foren les parets seques, terrasses superposades, mantingudes per petits murs de contenció fets amb pedres. Aquestes terrasses representen una fita en la cultura de la Mediterrània. Els tractadistes de la geografia humana en diuen el període de la civilització de les terrasses...</i><br />
<br />
<br />
Josep Pla parla de les construccions de pedra seca de Cadaqués, però ens podem aplicar la mateixa valoració a casa nostra, només ens cal trobar l’escriptor de prestigi que ens les posi en valor. Ens cal aprofitar el que ens ofereix el nostre paisatge, ens ha d’emocionar. Tot aquest jovent que no ha hagut de patir aquest paisatge, gaudir d’una sortida de sol magnífica, doncs no ha transitat el camins anant al tros, son els dipositaris d’aquest patrimoni. Valorar el que milers d’hores de feina dels nostres avantpassats ens han llegat. Quan la llum canviant ens mostra les seves textures i les converteix en un dels fenòmens més ben aliats de la bellesa, i també trobar-hi la vessant més ombrívola i misteriosa que podem trobar en l’opacitat dels materials. <br />
<br />
<br />
El rigor, la simplicitat, la racionalitat de les composicions ens porten cap a una profunda reflexió, encaminada a la recerca de l’essència ens cal anar a l’arrel fent un pas enrera, és un valor pel demà, a llarg termini, aquest heretatge al seu moment, era com diu J. Pla “construir un sistema de defenses”. D’això se’n diu ara Art i Paisatge. Cal que reciclem i aprofitem els que ens han deixat les generacions passades. Des d’El Cérvol hi estem implicats en diferents iniciatives que hem dut a terme.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAeKRmDgS3mYM3LZpsqIcQdLFUq0L7pxPENAzTWlM6kMrHfVLtIKDhglQzXlHpWnvYjnOniPDSk4CTJpGr-HqoOFotesDgRnhNBjP7c2popc9ut7ok0C7h8DA7vLq2qQogIdTTvdDnBRs/s1600/marges.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAeKRmDgS3mYM3LZpsqIcQdLFUq0L7pxPENAzTWlM6kMrHfVLtIKDhglQzXlHpWnvYjnOniPDSk4CTJpGr-HqoOFotesDgRnhNBjP7c2popc9ut7ok0C7h8DA7vLq2qQogIdTTvdDnBRs/s1600/marges.jpg" /></a></div>
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-38703652826655861922019-05-30T16:29:00.000+02:002019-05-30T16:42:45.619+02:00“Continuem per un futur millor”Amb aquest lema es presenten el divendres 24 de maig, els dotze components de la candidatura Independents x Cervià Acord Municipal, a les eleccions municipals amb la il·lusió del primer dia. Felicitar-los per haver decidit dedicar una part del seu temps al servei públic com a regidors i alcaldessa. Un cop iniciada la presentació per la candidata Mercè Rubió va fer participar a l’Arnald Montanyà, membre de la candidatura, per presentar a tota la resta dels membres, en va destacar la paritat i la transversalitat de la mateixa, també va destacar que només s’ha presentat una única candidatura, demanava una oposició constructiva. Des de la modèstia ens comprometem a fer aquesta oposició, feina com a associació que vol contribuir a aquest “futur millor”.<br>
<br>Ens van presentar els resultats de la darrera legislatura, destacant les obres i les subvencions rebudes i com és de difícil d’anar pel món sense el suport dels demés, partits, associacions...<br>
<br>És va comunicar que es presenta la candidatura com a “marca blanca” d’Esquerra Republicana de Catalunya, per poder anar de la mà.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQm9rUstgMJwIEjM0QRu7WU5qxmIy1sRC0YZXSpnsaXJydrogJkJO21K0t3serL_mROr7AIXPuAPL6W1HmPACVPgxiYxggO9IAaplWSfm6u_pLxLF38T4lNLsIcQVLxMjcaJ0T4WOv__k/s1600/presentacio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQm9rUstgMJwIEjM0QRu7WU5qxmIy1sRC0YZXSpnsaXJydrogJkJO21K0t3serL_mROr7AIXPuAPL6W1HmPACVPgxiYxggO9IAaplWSfm6u_pLxLF38T4lNLsIcQVLxMjcaJ0T4WOv__k/s400/presentacio.jpg" width="400" height="265" data-original-width="600" data-original-height="397" /></a></div>
<br>Llegits els compromisos, i els objectius tan al fullet de presentació com a la pantalla de projecció, per cadascun dels responsables de les àrees que volen assumir, i sense preguntes, va acabar l’acte de presentació una hora després d’haver començat, demanant que diumenge anem tots a depositar la nostra butlleta a l’urna, de manera que puguin tornar a presidir l’ajuntament durant quatre anys més. Compartint amb el públic assistent un petit refrigeri que dona peu a les petites converses entre tots el participants.
Destacar el compromís dins els objectius: “Instaurar la recollida selectiva d’escombraries <a href="http://www.portaaporta.cat/ca/introduccio.php">porta a porta</a> per tal de millorar el grau de reciclatge”.<br>
<br>També els divendres, es fa aquesta convocatòria “<a href="https://www.fridaysforfuture.org/">Fridays for Future</a>” “Divendres pel futur”
La Vaga Escolar pel Clima és un moviment internacional d'estudiants de secundària que han decidit no assistir a classes el divendres i participar en manifestacions per reclamar acció per impedir un proper escalfament global i el canvi climàtic que afecta a tot el planeta.<br>
<br>Un moviment començat per la activista sueca GretaThunberg, amb setze anys que ha tingut la gosadia de fer vaga els divendres no assistint a clase per denunciar davant dels dirigents polítics a les Nacions Unides, durant la Cimera del Clima, i al Foro de Davos, amb la seva queixa i demanda “Esteu robant el futur als vostres fills”
"Estan desitjant que deixem de parlar de la crisi del clima i que parlem d'altres coses, perquè saben que no poden guanyar aquesta baralla. Perquè saben que no han fet els seus deures. Nosaltres sí hem fet els nostres deures, facin-los vostès i escoltin als científics", va exigir Thunberg en la seva darrera intervenció a Brussel·les al Parlament Europeu.<br>
<br><a href="https://youtu.be/RaD4htZbx_k">https://youtu.be/RaD4htZbx_k</a><br>
Cimera del Clima <a href="https://youtu.be/wYr3DNWcFO0">https://youtu.be/wYr3DNWcFO0ttps://youtu.be/wYr3DNWcFO0</a><br>
<br>Acabar amb un text del periodista Enric Borràs, director de l’edició de l’Ara Balears:
<i>No som a temps d’aturar-ho. Per ventura de frenar-ne alguns efectes i de preveure i corregir-ne d’altres. I només amb molt d’esforç. Davant d’aquesta situació, sorprèn que hi hagi polítics que menystinguin el problema i els que intenten fer-hi alguna cosa. Que menyspreïn –sense acabar d’entendre de què parlen– la mesura d’un poble qualsevol concret, per petit que sigui, per posar un gra d’arena més a la lluita que és de tots. Sorprèn que aquests inconscients no vegin que el seu temps s’ha acabat.</i><br>
<a href="https://www.ara.cat/firmes/enric_borras_abello/crisi-global-que-comencam-notar_0_2240176137.html">https://www.ara.cat/firmes/enric_borras_abello/crisi-global-que-comencam-notar_0_2240176137</a>.<br>
<br>I el diumenge es van fer bons els pronòstics i la candidatura va obtenir els vots per començar a treballar.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiThCvQo_06dOGVvBG26YS5me0cOQnVWfHaRF7hsb9UAswUvqa-aOi7hNvO6SuZhKHIvMwNsu2q3N5pbGkitZVnZ90oIUe0rTXmpQVcxc-X_ZweAwrY4ESZm0ueRsTx1oEzfcDQNdObshw/s1600/votacions.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiThCvQo_06dOGVvBG26YS5me0cOQnVWfHaRF7hsb9UAswUvqa-aOi7hNvO6SuZhKHIvMwNsu2q3N5pbGkitZVnZ90oIUe0rTXmpQVcxc-X_ZweAwrY4ESZm0ueRsTx1oEzfcDQNdObshw/s400/votacions.jpg" width="400" height="267" data-original-width="600" data-original-height="400" /></a></div>
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-24674884867728603822019-05-26T06:03:00.000+02:002019-05-26T06:03:24.277+02:00Simposi internacional Paisatge, Agricultura i DonaCompartim una iniciativa recent a la comarca veïna el Priorat, Simposi internacional “<a href="http://www.candidaturapriorat.org/article/el-priorat-acollir%C3%A0-el-simposi-internacional-%E2%80%9Cpaisatge-agricultura-i-dona%E2%80%9D-dijous-i">Paisatge, Agricultura i Dona</a>”. Trobem a faltar a la nostra comarca iniciatives d'aquest calat, un impuls col·lectiu de la societat civil i les administracions amb uns objectius clars, un d'ells donar valor al paisatge agrícola sota el concepte de l'enoturisme, oleoturisme.<br />
Presentació al blog de <a href="http://prioritat.org/">Prioritat</a>:<br />
<i>En un món globalitzat, en què la subsistència de les identitats col·lectives i la necessària connexió i intercanvi malden per conviure, existeixen models agraris resilients que, des de la tradició i la innovació, posen de manifest la viabilitat de sistemes que s'adeqüen a la idiosincràsia dels territoris i procuren una vida digna a les persones que els habiten i els construeixen dia a dia. Són models en els quals la relació directa entre les persones i el seu entorn és ancestral, present i viva, i on el paper de la dona té una importància cabdal, tant en la pràctica quotidiana com en la transmissió de sabers.<br />
</i>Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-65376794926575834772019-04-19T07:04:00.000+02:002019-04-19T07:31:28.714+02:00Albada Garriguenca d’Enric Gorgues<br />
<br />
<b>Presentació</b><br />
<br />
Biblioteca Municipal<br />
Cervià de les Garrigues, 16 de març de 2019<br />
<br />
Treball d’equip<br />
<br />
El llibre que tindreu a les mans és el resultat d’un treball col·lectiu que es conjunta a l’entorn de la creació poètica de l’Enric que interpel·la successivament la ploma dissenyadora del seu fill Anton, mentre la seva filla Marta assumeix el rol tècnic i impecable de l’edició, que els tallers de “Gràfiques Moncunill” han executat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOlABQyeA6OtGciDAgTohKNFeqqMWvPaLhwD9YOhR3JwxkivYSWJJ9M-0sst444BLuuPeldaXAglR8MjtCkZpiZTORC2cwZSv3lwGeyoBgN_b_hgawnKu7KUeFuin-w5KtzEtiEUReCQk/s1600/DSC_6074_proleg.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOlABQyeA6OtGciDAgTohKNFeqqMWvPaLhwD9YOhR3JwxkivYSWJJ9M-0sst444BLuuPeldaXAglR8MjtCkZpiZTORC2cwZSv3lwGeyoBgN_b_hgawnKu7KUeFuin-w5KtzEtiEUReCQk/s320/DSC_6074_proleg.jpg" width="320" height="155" data-original-width="1240" data-original-height="602" /></a></div><br />
La intencionalitat i la motivació de l’edició són explicitades per la citació introductòria de les paraules de Màrius Torres:<br />
<br />
<br />
<br />
<i>Ara que el braç potent de les fúries aterra<br />
la ciutat d’ideals que volíem bastir,<br />
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,<br />
Pàtria, guarda’ns: —la terra no sabrà mai mentir.</i><br />
<br />
A partir d’aquí, descobrim el poeta en la seva dimensió patriòtica més genuïna i sincera, amb el seu clam per una Pàtria tan martiritzada.<br />
<br />
El títol del llibre, <i>Albada Garriguenca</i>, i la il·lustració que l’acompanya em suggereix el començament d’una de les estrofes del Virolai de Verdaguer:<br />
<br />
<i>Alba naixent d’estrelles coronada,<br />
Ciutat de Déu que somnià David.</i><br />
<br />
<i>Albada Garriguenca</i> d’Enric Gorgues neix amb una coberta de blaus matisats que apaguen les estrelles lluminoses de l’albada, l’alba naixent de Verdaguer. Neix un autor, neixen mil sentiments seus lluminosos. I tot, resultat d’un somni de poeta que, com David, canta un racó meravellós de la Ciutat de Déu, la ciutat dels seus ideals, arraulida a Les Garrigues, amb els seus homes, la terra, la natura, el respirar de l’amor que engendra vida.<br />
<br />
Introdueix la primera part, “El pagès, la terra i la natura”, un disseny també del fill de l’Enric, l’Anton, amb un paisatge d’un esquematisme suavíssim de línies delicades, que suggereixen perspectives en llunyania. Un arbre gegant, en primer terme, com un referent del vers del nostre poeta que diu:<br />
<br />
<i>Arbre i argent ets alhora<br />
i pintura transparent.</i><br />
<br />
El poeta, en aquesta primera part, hi descriu visions que besllumen “marges, que escalen la muntanya”; “infant genet, que el cel cavalca amb pluja de foc”; “flors de neu, que vesteixen de festa els ametllers”...<br />
<br />
L’il·lustrador introdueix la segona part, “Amor”, amb una cinta al·legòrica en forma d’embolcall finíssim, que fa pensar en un ventre matern en lenta crescuda i donació vitals, que, segons el poeta, porta a: <br />
<br />
<i>donar-lo tot<br />
a raig i a glops,<br />
a poc a poc<br />
de mica en mica.</i><br />
<br />
El poeta hi canta, entre altres evocacions, “el record de mare”, “la construcció de paraules contrastades”. Hi descriu el valor d’escriure, l’amor i el treball del pagès... <br />
<br />
La il·lustració que encapçala la tercera part, “Vida”, descriu un corriol amb ziga-zaga que talla muntanyes i es fon a l’horitzó. El poeta ho descriu amb aquests versos:<br />
<br />
<i>poder caminar<br />
ignorant fronteres, <br />
tastant tota menja<br />
que estigui a l’abast.</i><br />
<br />
Hi trobem, en aquest apartat, metàfores com “el captaire de bells mots”, “vermells adéus de sol ponent”, “la vida: laberint i puzle”, “la festa major al cor”, “el neguit de les utopies” ...<br />
<br />
<br />
El perfil del nostre poeta, ens el podria descriure l’immortal Verdaguer quan defineix la poesia en aquests versos:<br />
<br />
<i>No es deixa engabiar en els palaus,<br />
no es deixa esbalair per la riquesa,<br />
en la masia, amb los senzills de cor,<br />
ses ales d’or i la cançó desplega</i>. <br />
<br />
L’Enric poeta sent la inspiració no al sopluig confortable d’un palau. El seu geni poètic vibra a la bastida de paleta on edifica la subsistència quotidiana, i respira després també al càlid redós de la llar: <br />
<br />
<i>He escrit damunt parets<br />
llargues hores de vida.<br />
He deixat en teulades,<br />
al ras, molts vells records.<br />
He vist el sol ixent.<br />
lluint viva esperança,<br />
fent-me llarga carícia,<br />
ardents instants de dia.<br />
He vist voleiar el núvol<br />
fent-me ombra benigna<br />
fins al sol de ponent.<br />
Les meves mans s’alçaren,<br />
com qui fa una pregària,<br />
per guanyar-se la vida,<br />
i premeren les eines. </i><br />
<br />
Les categories d’home i de poeta, en el nostre cas, són indestriables. Qui dubtaria, a l’hora de plasmar el perfil humà de l’Enric, d’escollir els trets precisos que el fan l’inconfusible home del nostre poble? <br />
<br />
És tal com descric l’Enric en el pròleg del llibre: El temps me l’ha revelat pausadament en el seu valor total: l’he vist modèlic a la llar, com a símbol de disponibilitat sense límits en totes les dimensions de la convivència familiar; professional esmerat i complidor; participatiu en l’àmbit social i cultural, cívic i religiós; home de criteri i sentit crític, amanits de prudència i discreció”.<br />
<br />
“El senzill de cor ses ales d’or i la cançó desplega”, diu Verdaguer. L’Enric és un d’aquests senzills de cor, tocats de poesia. Gorgues entra de ple al santuari de la poesia convertint-la en un do per a tots els seus lectors. La seva ànima de poeta ha experimentat l’esgarrifança produïda pel contacte amb tot allò que bull dintre del seu pensament i emoció, i allò que l’envolta externament. Un contacte saborós, però també moltes vegades obscur i dolorós. Aquesta fiblada dispara el cor del poeta amb una riuada plena de vida que li eleva el pensament i les emocions cap a metes sublims, i que no pot deixar d’expressar per la paraula. Si escoltem el poeta, notarem que ell ens en fa partícips del seu món visionari, i que arriba a suscitar dintre nostre visions inimaginables. El poeta és un creador de noves realitats, dota de novetat les coses que sempre hem tingut a mà i hem vist d’una manera simple i rutinària. El missatge del poeta ens sorprèn constantment i ens ofereix noves llums que fan de la realitat un calidoscopi meravellós.<br />
<br />
El seu llenguatge és culte, divers, acurat amb ressonàncies i matisos garriguenques, tot ell genuí i fresc. Un tresor adquirit a pols remuntant adversitats. Ell es defineix com un cercador de paraules, de la paraula silent i callada, portadora de gràcia i vivacitat. El domini de la llengua és la garantia infal·lible d’una catalanitat a tota prova, vocacional, que en ell hi té estada. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLiA93FGVaDT7UaJ_hOGzocXqHYJn53y_9EBwII6LwMM_pscSdsQigInDsN7JS2ybnqGh7RQhrbI4VT4Lm46wXDSxolQS8SFZeTZSuHMmCh84__G5Zvcgl-K9WyBQZfB38KEh4KIoy8UE/s1600/DSC_6068_presentacio_public.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLiA93FGVaDT7UaJ_hOGzocXqHYJn53y_9EBwII6LwMM_pscSdsQigInDsN7JS2ybnqGh7RQhrbI4VT4Lm46wXDSxolQS8SFZeTZSuHMmCh84__G5Zvcgl-K9WyBQZfB38KEh4KIoy8UE/s320/DSC_6068_presentacio_public.jpg" width="320" height="155" data-original-width="1240" data-original-height="602" /></a></div><br />
El lector podrà entrar al santuari de l’<i>Albada Garriguenca<i></i></i> un cop adopti les actituds del seu creador: quietud, serenor, silenci contemplatiu, generositat de temps. Aquestes són les mateixes pulsacions que han fet sonar la lira poètica de l’<i>Albada Garriguenca</i>.<br />
<br />
Escoltem aquí les veus dels rapsodes que faran sonar la música d’aquest poemari que tindreu entre les mans.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4moU1F9-HehaEwIHxqcFezzK88HJFaS2TuzcNJSxjI6fWy0yz3eEKtuS7xjekhpskOo-bMTw5kGy1UIPMC8O7g5sKIf5mJ0ntRJOV50KVejAaAjN0704GfyQEcfhblIL4RJYvq_WREmI/s1600/DSC_6107_lectors.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4moU1F9-HehaEwIHxqcFezzK88HJFaS2TuzcNJSxjI6fWy0yz3eEKtuS7xjekhpskOo-bMTw5kGy1UIPMC8O7g5sKIf5mJ0ntRJOV50KVejAaAjN0704GfyQEcfhblIL4RJYvq_WREmI/s320/DSC_6107_lectors.jpg" width="320" height="155" data-original-width="1240" data-original-height="602" /></a></div><br />
<br />
<br />
<br />
<b>Lluís M. Moncunill Cirac</b><br />
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-3386042607759717592019-04-11T15:49:00.002+02:002019-04-11T15:49:27.767+02:00La Jornada Catalana de la Mobilitat marca l'inici del transport flexible a CatalunyaPubliquem aquesta nota de premsa per posar en coneixement dels lectors aquesta modalitat de transport. Podriem aprofitar les properes eleccions municipals per demanar als candidats quin és el seu nivell de coneixement sobre aquesta modalitat i com hi tenim d'implicat el Consell Comarcal de les Garrigues.
• Des de 2015 l’AMTU està treballant en el nou transport a demanda: el transport flexible . En l’últim mes, els serveis de transport a demanda de l’AMTU han transportat 2.500 viatgers
• L’AMTU, l’ATM i la Generalitat donaran a conèixer demà la marca amb què es coneixerà el Transport Flexible de Catalunya i el full de ruta que seguirà la implementació d’aquesta nova modalitat de transport, que servirà per complementar la robusta xarxa de transport públic catalana.
Caldes de Montbui, 10 d'abril de 2019.-L’alcalde de Caldes de Montbui i eurodiputat, Jordi Solé, i el vicepresident de l’AMTU i regidor de Caldes, Jaume Mauri, han inaugurat aquest matí la XV edició de La Jornada Catalana de la Mobilitat, que té lloc avui i demà a Caldes, i que en aquesta edició se centra en el Transport Flexible, una modalitat de transport públic, on l’oferta s’adapta a la demanda real existent, ja que no hi ha línies preestablertes, ni horaris ni parades fixes, sinó que el servei funciona d’acord amb els serveis realment sol·licitats, els quals poden ser prestats pels mateixos operadors actuals, o en xarxa amb altres tipologies de transport. La Jornada està organitzada per l’AMTU i, aquest any, també en col·laboració amb l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
En el seu discurs, Jordi Solé, ha afirmat que "la mobilitat és un dels reptes essencials de les nostra societats", ja que segons ha dit l'alcalde, "hem de fer que les nostres societats, especialment aquelles que estan més densament poblades, es puguin moure sense deixar una empremta important en el medi ambient i en la salut".
D'altra banda, el vicepresident de l'AMTU, Jaume Mauri, ha recordat que “l’AMTU treballa ja des del 2015 en el nou Transport a Demanda, és a dir el Transport Flexible”. Abans de dur a terme la implementació d’aquesta nova modalitat de transport, “l’AMTU ha estudiat molts municipis, ha observat on rauen els problemes, n’ha analitzat les millores, i ha dissenyat, implementat i està gestionant el transport a la demanda de 16 municipis: 12 en modalitat taxi a la demanda, un amb bus a demanda, i tres amb bus a demanda amb el suport d’una aplicació”. Pel que fa als resultats obtinguts fins ara, el vicepresident de l’AMTU ha afirmat que “durant el mes de febrer vam transportar 2.500 viatgers, amb una ràtio d’ocupació d’1,55 persones per vehicle”.
De fet, el que avui anomenem Transport a Demanda, ja es defineix com un dels objectius a acomplir de la Llei de Mobilitat de 2003 i, segons ha dit Jaume Mauri, “segur que des d’avui, i gràcies a l’evolució de les solucions tecnològiques, segur que caldrà actualitzar el terme o afegir-hi el transport flexible en la Llei de Mobilitat”.
<b>Una nova modalitat de transport</b>
L’arribada del Transport Flexible a Catalunya és una iniciativa i un projecte promogut pels municipis de Catalunya, a través de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), i compta amb el suport del Govern de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat i de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
El Transport Flexible és una nova modalitat de transport, complementària a la robusta xarxa de transport públic que tenim actualment, on a través d’una aplicació de mòbil podrem indicar que volem anar del punt A al punt B, i a quina hora volem arribar a B, a partir d’aquí, i amb uns temps d’espera després de la reserva que variaran en funció de si són zones d’alta o de baixa densitat, un vehicle, autobús o taxi ens vindrà a buscar en alguna parada virtual preestablerta.
A diferència del transport a la demanda, el Transport Flexible no només és aplicable per a municipis amb població disseminada o per a zones de baixa densitat de població, sinó que és aplicable fins i tot a grans ciutats, per complementar la xarxa urbana d’autobusos o per horaris nocturns per exemple.
<b>Llei de mobilitat de Catalunya</b>
El projecte del transport flexible recull tota l’essència dels principis inspiradors de la Llei de la mobilitat de Catalunya, especialment en relació a:
- La integració de les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l’accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d’interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més segura.
- La planificació de la mobilitat com a base prioritària dels sistemes de transport públic i col·lectiu i altres sistemes de transport de baix impacte.
- Establir mecanismes de coordinació administrativa i mancomunar serveis en benefici de la ciutadania i a favor de la reducció dels costos del servei.
- Contribuir a la integració tarifària del transport públic al conjunt de Catalunya, amb especial cura d’atendre les necessitats dels municipis més petits i amb menys recursos, i territorialment pitjor connectats.
- Assessorar als municipis en la planificació urbana i urbanística dels termes a partir de l’ús racional del territori i tenint en compte sempre cobrir la demanda creixent del transport públic
<b>Experts internacionals, a La Jornada</b>
A La Jornada hi participaran experts que han participat en la implementació de solucions de Transport Flexible a Finlàndia, Alemanya i Dinamarca. L’únic cas comparable al que es vol fer a Catalunya és el de Dinamarca, on la iniciativa privada dels operadors de transport a permès implementar el Transport Flexible a tot el país. La marca danesa es coneix amb el nom de “FlexDanmark”. A més, experts en sistemes de transport dels Països Baixos i Suècia també donaran la visió europea sobre aquest tema. D’altra banda, La Jornada també tractarà altres aspectes com el Blockchain aplicat al Transport Flexible, o la Ciberseguretat del Transport Flexible .
Altres participants destacats de La Jornada són: Alain Flausch, assessor sènior a Arthur D. Little Benelux Brussel·les i exsecretari general de la UITP; Alfons Cornella, d’Institute of Next; o Doris Hahn, Operative CEO a ISTmobil GmbH,
que explicarà l’experiència a Àustria de com flexibilitzar la logística en el transport de mercaderies (adjuntem programa sencer).
Així mateix, durant l’acte de cloenda, les tres administracions implicades en la implementació del Transport Flexible a Catalunya – Generalitat, ATM, i AMTU – presentaran el full de ruta previst perquè aquesta modalitat de transport públic sigui ja una realitat al nostre país.
<b>Novetat de La Jornada: Forum MobiliCat</b>
Per primera vegada, i en el marc de La Jornada, se celebra el Fòrum MobiliCat, el primer fòrum de trobada del sector que té lloc a Catalunya. En un format de reunions B2B, es fomentaran les trobades directes entre els diferents agents, per presentar, consultar, contractar i descobrir noves propostes i tendències en mobilitat. Poden participar en aquest fòrum tant els ponents de La Jornada, com les diferents empreses i entitats col·laboradores, experts en mobilitat o també els assistents.
Més informació sobre l’AMTU
L'Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) treballa per a la millora de la mobilitat i de les infraestructures de transport públic d’arreu de Catalunya. Actualment té 105 entitats associades, d’arreu de Catalunya: 100 municipis, 4 Consells Comarcals i un EMD, amb una població representada de 2 milions d'habitants i un volum de viatgers urbans transportats de prop de 42 milions anualment.
Més informació: www.amtu.cat i www.jornadamobilitat.cat
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-15322946720789528462019-03-25T17:48:00.001+01:002019-03-25T17:53:43.385+01:00Dia mundial de la poesia 2019El passat dijous dia 21 de març de 2019, la <a href="https://www.bibliotecacervia.cat/noticies">Biblioteca Pública</a> va celebrar el <a href="http://cultura.gencat.cat/ca/ilc/programes/dia-mundial-de-la-poesia/dmp-2019/">Dia Mundial de la Poesia</a> amb una gran festa de la paraula!
Més de 30 voluntaris varen llegir el <a href="http://cultura.gencat.cat/web/.content/ilc/03-programes/dia-mundial-poesia/DMP-2019/Poema-DMP-2019.pdf">poema-manifest</a> de l'autora cerverina Rosa Fabregat en 11 idiomes diferents.
Diferents membres del Club de Lectura infantil varen llegir poemes amb "la rosa" com a protagonista per donar la benvinguda a la primavera i el Santi i l'Arnau Montanyà, alumnes de l'Escola de Música de Les Garrigues ens amenitzaren l'acte amb el piano i el xilòfon.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimczm2gXsRd_HT2PDVQQrMJfH7EcEwbvOdgZVxnveRXWsYGQYbeFtEcFyQd4ci2AuHxdP4WOgnYhsAhG29CHVVguNS1WDPUh-PIvPWrF9VNKSBOlyoIwa3OCLSsVXrXdvC6uKg-cLBv5w/s1600/20190321_200825.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimczm2gXsRd_HT2PDVQQrMJfH7EcEwbvOdgZVxnveRXWsYGQYbeFtEcFyQd4ci2AuHxdP4WOgnYhsAhG29CHVVguNS1WDPUh-PIvPWrF9VNKSBOlyoIwa3OCLSsVXrXdvC6uKg-cLBv5w/s400/20190321_200825.jpg" width="400" height="225" data-original-width="1600" data-original-height="900" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbex42cl1KbaPXt4kA7FJHDwwUerhdWzXPU2Df-W33LOY98XetASbTks-1XmGr4B8krvkIT2c6DG278aAEbyZGQ3n4Kc3J6dyrDQU0QSU5GaiAfsafczAOqJzuQypb23WbzScYDJb_sbQ/s1600/20190321_195240.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbex42cl1KbaPXt4kA7FJHDwwUerhdWzXPU2Df-W33LOY98XetASbTks-1XmGr4B8krvkIT2c6DG278aAEbyZGQ3n4Kc3J6dyrDQU0QSU5GaiAfsafczAOqJzuQypb23WbzScYDJb_sbQ/s400/20190321_195240.jpg" width="400" height="225" data-original-width="1600" data-original-height="900" /></a></div>
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-16989905210944298082019-03-25T16:09:00.000+01:002019-03-25T16:09:07.784+01:00Mig milió de lectors diaris converteixen la Premsa Comarcal en líder a CatalunyaFormem part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, en publiquem aquesta <a href="https://gallery.mailchimp.com/0da24abbc476b73b7686d37f0/files/f673ef99-d0da-4355-b61e-b7c357a49280/NdP._Mig_mili%C3%B3_de_lectors_diaris_converteixen_la_Premsa_Comarcal_en_l%C3%ADder_a_Catalunya....pdf">nota de premsa</a>.Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-43950670969416169142019-03-18T12:57:00.002+01:002019-03-18T17:31:32.337+01:00El camí de sant JoanCamí de sant Joan, de la Pobla de Cérvoles a Cervià de les Garrigues.
Comença senyalitzat entre els pk 13-14, de la carretera LP-7013. A dos quarts de nou arribem acompanyats amb el cotxe. Sortim els quatre caminadors i una gossa, fins els primers deu minuts que la conductora i la gossa giren cap el cotxe per tornar a Cervià.
Un camí de petjada humanitzada, moltes dones de la Pobla i Juncosa als anys 40 baixaven a Cervià per aquests camins, per anar a la perruqueria. La seva publicitat deia “Señora... Señorita... UNA BUENA PERMANENTE “Anita” Mayor, 3 entresuelo. CERVIÀ. I a la de la Carmen Baiget Aparatos “HENRI” (sin electricidad y sin hilos) Plaza Mayor, 5. Del programa de festa major de l’any 1944.
Un cel blau, una fresca agradable, una primavera que es va despertant, el borró de molts arbustos empenyent per obrir-se, els centenars de flors d’un aranyoner ens van rebre.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUQf-y-ljA8Td6d_1Nzt5xC_LEOTqvQMX6I-iUerUrDK7b8NIR1lkkSk5ygr4luTw5v8vJ1T6zrqshH0_wyW6vPV50TKB2G9bxCEGX8-wOkz2PzYwifkrdMf7vsamw6J635pMAzpq1rjk/s1600/aranyoner_publicar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUQf-y-ljA8Td6d_1Nzt5xC_LEOTqvQMX6I-iUerUrDK7b8NIR1lkkSk5ygr4luTw5v8vJ1T6zrqshH0_wyW6vPV50TKB2G9bxCEGX8-wOkz2PzYwifkrdMf7vsamw6J635pMAzpq1rjk/s320/aranyoner_publicar.jpg" width="180" height="320" data-original-width="338" data-original-height="600" /></a></div>
Com si fóssim a casa, no ens sentíem estranys, comencem la baixada, estem a 745 m d’alçada, al poc de caminar una adaptació d’una construcció rural ens mostra el bon gust dels que l’habiten, al sostre les plaques solars, i als voltants tots els bancals conreats amb olivers petits amb el seu tub de reg a mitja alçada, el Ramon ens comenta que fa conreu ecològic. Arribem a la balma del Jaume Martí, una de les més grans del terme, el llom gris del cingle es veu a distancia, esta tancada i habilitada com a magatzem agrícola. El paisatge sonor es bastant imperceptible molt de silenci, les abelles encara no volten pels romanís florits i els ocells al cel no son abundants.
Anem baixant, amb la mirada posada amb la bellesa que ens envolta, els bancals llaurats que trobem al fons de la vall, ens fan sospitar de la propera plantada de ceps dels cellers de la Pobla. Trobem la sèquia que porta l’aigua per la vall, avui seca, fins arribar als pous on sentim la remor subterrània de l’aigua, als Forcats a la bassa que es va construir a finals del segle XX hi trobem una bona quantitat d’aigua on s’hi reflexa el cel.
Fem una parada per esmorzar amb la vista posada a la cova del Ravalenc una magnífica balma murada amb un enderroc molt important a l’actualitat. Hem observat que a la riba esquerra al bosc hi creixen moltes noves alzines, rebolls, alzines de fulla perenne, al costat del bosc de ribera que sembla afectat per un fong de color groc amb el seu tronc recobert d’aquesta mena de molsa, fins que arribem a l’exemplar de la foto amb una alçada d’uns setze metres amb tres braços principals despullats, entre el camí i el riu.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikHKaWCiW2Wi3i88_v2qBcHCq40u8xYHwY73BZZo8jQmbqh1vUXeSw9IDb8-4Q2bDB8uaFyCDEmkpMNQEF-1dC5rj6yb7lAx9Ba4PsITuHmzcwXRf7GwkE89wcbpZq0iiPmbukuKEapuA/s1600/reboll_publicar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikHKaWCiW2Wi3i88_v2qBcHCq40u8xYHwY73BZZo8jQmbqh1vUXeSw9IDb8-4Q2bDB8uaFyCDEmkpMNQEF-1dC5rj6yb7lAx9Ba4PsITuHmzcwXRf7GwkE89wcbpZq0iiPmbukuKEapuA/s320/reboll_publicar.jpg" width="240" height="320" data-original-width="600" data-original-height="800" /></a></div>
Contemplem els horts de les Tapiades avui erms envaïts per l’herba, les tapies erosionant-se a cada pluja a punt de desaparèixer, quan fa uns anys eren el rebost vegetal de cada casa, testimonialment en trobem dos treballats, arribant cap a Cervià, les restes de la granja a la dreta, la urbanització lluny del poble amb mitja dotzena de cases habitades el cap de setmana, mostrant signes evidents de deteriorament, les restes del molí del Quimet seguint pel mateix camí.
<i>Grandiós Molí del Quimet
Al deixar les Tapiades hem creuat el Set i tot seguit podem contemplar l'extensa bassa del titulat molí, és de forma rectangular, amb 60 m de llarg per 19 m d'ample són: 1.140 m2 que per 1 '75 m d'alçària d'aigua donen 1995 m3. Doncs la bassa devia poder encabir aproximadament els dos milions de litres la cosa es devia fer important. Com quasi bé totes les basses tenen una part de paret pegada al coster amb poc gruix de pedra si li cal, però per l'altra banda el començament de la paret cal fer-lo més fondo que el nivell de la bassa i cal tenir-ho en compte de pujar-la reforçada. Aquesta paret en el molí que estem, mesura 4'50 m. d'alçària amb un curs de llargada de 80 m i té un gruix de 80 m tota ella amb carreus esquadrejats i picats amb un gran art de col·locació. Aquestes proporcions són donades per la forma que obliga el terreny, en aquesta bassa tenia la pedrera molt a prop, era motiu que els facilitava poder fer els carreus més voluminosos i així estaven més segurs de la fortalesa de l'obra. El punt més alt de la paret de la bassa servia també de paret pel molí i estatge. Aquest molí disposava de dues moles, a la llinda de la portalada s'hi llegeix la data de 1874.
La família Quimet venia descendent del molí primer que hem esmentat, veïns de Vilosell, compraren aquest terreny a cal Salvadoret, per això trobem a propet del molí dues llindes molt grans de pedra amb les dates marcades l'una de 1782 i l'altra de 1784, eren grans horts d'aquelles famílies. </i>
Del llibre <i>Passejant-nos pel riu Set</i> de Miquel Martí Pastó.
A les dotze arribem a Cervià després de 11,73 km 3,5 hores de recorregut: Cecília Queralt, Ramon Rué i Josep M. Rué.
La microtoponimia es troba als mapes de la zona.
Mira aquesta ruta!
<a href="https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/pobla-de-cervoles-cervia-de-les-garrigues-34013238http://">https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/pobla-de-cervoles-cervia-de-les-garrigues-34013238</a>Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-14049163977491879012019-03-11T10:43:00.000+01:002019-03-26T17:04:46.099+01:00El primer Fòrum Verge Extra: Oli i TerritoriMòdol: “El primer Fòrum Verge Extra: Oli i Territori marcarà un punt d’inflexió pel sector de l’oli a les nostres comarques ”
L’organització presenta les primeres impressions recollides pels tècnics experts durant els darrers dies de visites a molins d’oli i territori de les Garrigues, Urgell i Segrià Sec.
El Centre Cívic de la Granadella ha acollit les primeres impressions dels tècnics professionals contractats pel primer ‘Fòrum Verge Extra: Oli i Territori’. Una iniciativa que ha volgut posar en valor les potencialitats de l’oli verge extra com a producte de qualitat i la seva vinculació amb el patrimoni cultural, paisatgístic i social de les comarques de l’Urgell, Les Garrigues i el Segrià Sec com a elements clau per a la seva comercialització i creixement social i econòmic del territori.
L’acte, el qual ha superat expectatives amb l’assistència de més de 80 productors i empresaris del territori, ha arrencat amb la lectura d’un manifest en suport al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a càrrec de la subdirectora de l’agència Olea soul, Ariadna Boixadera. Tot seguit, els assistents han escoltat i debatut les primeres impressions recollides pels tècnics experts en diverses disciplines i que han extret després de les diferents rutes per les comarques de Les Garrigues, l’Urgell i el Segrià Sec d’aquests darrers dies.
Carles Gibert, alcalde de la Granadella i Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, ambdós organitzadors del fòrum han considerat un èxit aquesta iniciativa. Una de les impressions més importants extretes per Gibert, és que un dels reptes que ha d’afrontar la pagesia en el futur és administrar l’alta qualitat de l’oli amb combinació amb les noves tecnologies, el màrqueting i la retenció del talent al territori. <b>“El productor s’ha d’envoltar de talent per poder desenvolupar els reptes que ens planteja el futur i això nomes serà possible amb la modernització de la producció i la comercialització incorporant el màrqueting i la tecnologia com a eines indispensables per afrontar els nous reptes. El futur de les nostres comarques només serà rural o no serà, i per això ens hem d’adaptar”.</b>
Per la seva part, la periodista Tana Collado, encarregada de conduir l’acte, ha destacat que les nostres comarques tenen un territori verge i únic amb moltes possibilitats, però que malgrat això, en algunes unes ocasions falta creure’ns-ho.<b> “Hem d’apostar pel nostre producte i territori, presumir-ne amb orgull, teixir complicitats entre els diferents sectors i donar ‘glamour’ al món agrícola, tal com fa el món culinari o vinícola”</b>.
Altrament, Marco Scanu, tècnic expert oleícola, ha assenyalat que el sector té molts reptes per adaptar la tecnologia a les necessitats de l’oliva arbequina. En aquest sentit, creu que s’ha de recuperar el valor estratègic i la territorialitat, ja que arreu del món existeixen molts productors d’oli d’oliva arbequina, que no tenen l’excel·lència de les comarques de Ponent. <b>“Ens trobem en un moment únic per posar en valor l’arbequina, fer-la única, gràcies a les particularitats del territori, la qual cosa no tenen altres competidors. He de ser capaços d’associar el producte amb la qualitat de vida com a aliment i com a zona per viure-hi”.</b>
Un altre dels experts convidats i especialitzat en urbanisme, Carles Llop, ha incidit en la dimensió demogràfica i ecològica del món de l’oli, la qual articula una gran varietat de paisatges i un relat diferent per a cada territori. <b>“Aquest relat és respectuós amb les tradicions i el medi, per tant el treball en comú, transversal i biodivers és una de les claus per fer evolucionar el sector de l’oli”.</b>
Josep Sucarrats, director de la revista gastronòmica “Cuina” i també un dels tècnics invitats al Fòrum, ha afirmat que l’oli verge extra té bona premsa però ha d’actualitzar el seu discurs, ja que ha perdut atractiu front altres productes saludables com la quinoa. <b>“Per continuar sent un referent hem de creure’ns i potenciar la idea que l’oli verge extra és present en el dia a dia de totes les cases, amb una gran varietat d’oferta i sense rival en qualitat, tal com i com reflecteix l’etiquetatge, que suposa una de les bases per consolidar les seves virtuts”.</b>
Carmel Mòdol, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del DARP, ha declarat que el sector no ha d’anar a competir amb preu amb els grans productors que hi ha arreu del món, <b>“Hem de ser capaços de configurar molt bé les relacions entre l’administració pública i el sector privat per trobar un bon retorn positiu per tothom. Un bon començament seria que tots els catalans i les catalanes ens comprometem amb el consum d’Oli d’Oliva Verge Extra, com a producte identificatiu del nostre país”.</b>
Des de la Diputació de Lleida, el vicepresident Enric Mir, ha encoratjat al sector a fer ús de les eines que proposa l‘ens per a la comercialització i la innovació de l’oli <b>“per aconseguir fer-lo un producte més demandat arreu del món”</b>. Mir ha assenyalat també el paper clau que té canal Segarra Garrigues <b>“ja que consolida les nostres produccions i evita que els productors siguin víctimes del clima”.</b>
El primer Fòrum Verge Extra: Oli Territori, presentarà entre l’abril i maig els resultats finals d’aquest estudi, enfocat a la millora de la productivitat i la comercialització de l’oli així com el creixement econòmic i social del territori.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOPGA4ZH2d5evOUPRq9Vi-lFDNsjcs8m2lu1OFl2f92KajabEdPdF4nebVKpA4SG-JrVQMrl3_MsFYMJDApWYQ_jaKuXiv_Hh98JMPPPBW84NxqsErdiAKmBELpjp8pPq54D-HEVn8Yg/s1600/FORUM1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOPGA4ZH2d5evOUPRq9Vi-lFDNsjcs8m2lu1OFl2f92KajabEdPdF4nebVKpA4SG-JrVQMrl3_MsFYMJDApWYQ_jaKuXiv_Hh98JMPPPBW84NxqsErdiAKmBELpjp8pPq54D-HEVn8Yg/s320/FORUM1.jpeg" width="320" height="213" data-original-width="1600" data-original-height="1066" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAWMeJQKaO4Bwanz7_8e6tPNPkUrgTKf_4G9auhho6JBaAqBTJjfLdB6gm3iGJ0fh0kTxCug4by3kdBmA-3DMynu3GvFAPn3Rar_pii2aHGJqB9mQNlK3UhPHeeCFlFNzw1A6tMN7hsFc/s1600/FORUM2.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAWMeJQKaO4Bwanz7_8e6tPNPkUrgTKf_4G9auhho6JBaAqBTJjfLdB6gm3iGJ0fh0kTxCug4by3kdBmA-3DMynu3GvFAPn3Rar_pii2aHGJqB9mQNlK3UhPHeeCFlFNzw1A6tMN7hsFc/s320/FORUM2.jpeg" width="320" height="213" data-original-width="1600" data-original-height="1066" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyE7c1rsCzir-4-fAt1tn3jbF-Qacs77hfUt7j6DK9cT3Q_LkKJ4jKRbfWJSZH4OOFIRsWOadM67qfG0FYyfBE2NlfFxukgN_i_8CMjmbf-13iQ-kfKc5QSsIsJIEf3u31QD_hQwgsGSw/s1600/FORUM4.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyE7c1rsCzir-4-fAt1tn3jbF-Qacs77hfUt7j6DK9cT3Q_LkKJ4jKRbfWJSZH4OOFIRsWOadM67qfG0FYyfBE2NlfFxukgN_i_8CMjmbf-13iQ-kfKc5QSsIsJIEf3u31QD_hQwgsGSw/s320/FORUM4.jpeg" width="320" height="213" data-original-width="1600" data-original-height="1066" /></a></div>
Nota de premsa: Natal Comunicació <a href="http://natalcomunicacio.cat/">www.natalcomunicacio.cat</a>Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-52681462990862036682019-03-07T07:34:00.000+01:002019-03-07T09:48:29.810+01:00Un recorregut oleoturísticDe Juncosa a Cervià.
Un camí, la <b>Ruta del Reboll</b>, segons la denominació al mapa "Paisatges de l'Oli a les Garrigues Altes", editat el 2016 per <a href="http://www.editorialpiolet.com/online/">Editorial Piolet</a>. Començant la ruta a la carretera LV-7011 entre els punts quilomètrics 9 i 10, a la dreta direcció est, un camí asfaltat, ens va descobrint els noms per on passem, les Figueretes, les coves utilitzades com a refugi, corral, la cova d'en Nollers, les fonts d'en Jaume, baixant fins a la vall el barranc de les Estepes, dels Aubins, i l'Uixol a l'esquerra i la Sisquella a la dreta, dels camins fets a peu amb la seva pols -ara el trobem asfaltat per ajudar al pagès a fer el seu recorregut amb més comoditat- on hi conflueix tota la vida de la pagesia i on el paisatge en el seu sentit més ampli hi és representat. Ens descobreix la força de la natura, una primavera anticipada a primers de març, aprenent a mirar-la, els romers florits, les argelagues amb la seva groga flor, pins i alzines que refresquen amb les seves ombres, els bancals llaurats amb els llustrosos olivers, tot de brots nous, color verd oliva tendre i fosc, plata, a cadascun al seu peu s'hi troba un munt d'aliment, preparats per afartar-se i quan arribi el moment de la collita donar-se generosament, "quan passin les muses ens trobin desperts".
Un camí heretat que ens obre al món de la pagesia amb els seus cicles i la vida quieta amb tots els seus noms. Pujant arribem al coll del Tossal Gros, creuant per sota les torres d'alta tensió, al nostre davant al fons el Pirineu amb els cims encara nevats, més a la vora els tossals Bessons, i el tossal de Sant Blai, a la nostra esquena la serra del Montsant, amb el seu color gris fosc retallada amb el cel blau. Abans hem agafat el camí vell de Juncosa a Cervià, hi fem un retomb i tornem al camí cap al Reboll, a la dreta lo mas del Perdó, a l'esquerra els Sarraïns i el coll del Reboll, les cabanes bessones de Joan com es diuen a Cervià o de cal Nogueret en diuen a Juncosa, una mica més avall la cabana de cal Salau, alguna encara en us altres ja han agafat un significat patrimonial, el de les històries i neguits dels seus habitants, el que ens queda d’un paisatge de persones, encarats cap a un futur. Fins arribar al mas del Salvadoret no veiem altra construcció. Creuant el riu de l'Orò que encara porta l'aigua de les pluges de novembre, hi trobem al costé la cabana i la cisterna de cal Palari i a sobre l'era la cabana i la pallissa de cal Xaleco. Una mica costerut fins a creuar el camí ral, un recorregut, evocant contínuament un paisatge de persones que ens ha transportat a un món llunyà.
La majoria de cabanes que trobem durant el recorregut i els voltants es troben publicades al web <a href="http://wikipedra.catpaisatge.net/">wikipedra.catpaisatge.net</a>
Recorregut fet per Cecília Queralt, Ramon Rué i Josep M Rué el matí del diumenge 3 de març de 2019 uns 14 km recorreguts a peu. L'anada la vam fer en cotxe conduït per Maria Teresa Sanmartí fins a Juncosa i la tornada també recollits al camí ral per tornar cap a Cervià.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeS-8H9GGY7iXaFPe6zt8sjK8soirl1RBTHHrZgDz4v35zmLTeswEuOL-R4SnxFTT9wztJ0weGkc9Zei6DcZMo7wNl-qYeZwXHXwVpgvynE-taCxognQs5-67M6pZ1gmQjd_r8tNPh4jk/s1600/Juncosa_web.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeS-8H9GGY7iXaFPe6zt8sjK8soirl1RBTHHrZgDz4v35zmLTeswEuOL-R4SnxFTT9wztJ0weGkc9Zei6DcZMo7wNl-qYeZwXHXwVpgvynE-taCxognQs5-67M6pZ1gmQjd_r8tNPh4jk/s400/Juncosa_web.jpg" width="284" height="400" data-original-width="752" data-original-height="1060" /></a></div>Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-14654305435115423692019-02-18T09:49:00.000+01:002019-02-19T08:06:12.221+01:00"El camí encara és llarg"<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;">Tot
just acabada la taula rodona que vam fer el dissabte 16 de febrer de 2019 amb
sis ponents de luxe:</span><br />
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;"><br /></span>
Miquel Andreu Pons, presentador i moderador, periodista a <span class="hiddenspellerror"><a href="https://www.somgarrigues.cat/" target="_blank">SomGarrigues</a></span> i president
del <a href="http://cegarrigues.cat/" target="_blank">Centre d'Estudis de les Garrigues</a> i activista des de petit en benefici de
la comarca.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><span class="hiddenspellerror"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="hiddenspellerror"><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;">Magda</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;"> Garret, tècnica de <a href="http://www.arbeca.cat/turisme.php" target="_blank">L'Espai Cèsar Martinell d'Arbeca</a>, ens va fer veure la necessitat de col·laborar entre el mon rural i el turisme -com a anècdota 1000
tastos d'oli organitzats el 2018 amb trajectòria ascendent-. La seva lloança del
paisatge entre les Borges i Cervià, encara que <span class="hiddengrammarerror"><span style="background-position: 0% 100%; cursor: default;">es</span></span> molt difícil per a qui el viu cada dia, ens hauria
d'esperonar per tirar endavant amb aquesta experiència de l'<span class="hiddenspellerror"><span style="background-position: 0% 100%; cursor: default;">oleoturisme</span></span>.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><span class="hiddenspellerror"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="hiddenspellerror"><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;">Mario</span></span><span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;"> Urrea, alcalde de Torrebesses, recentment jubilat com a
professor a l'institut la <span class="hiddenspellerror"><span style="background-position: 0% 100%; cursor: default;">Caparrella</span></span>, i gestor del <span class="hiddenspellerror"><span style="background-position: 0% 100%; cursor: default;"><a href="https://www.instagram.com/cipstorrebesses/" target="_blank">CIPS</a></span></span> a Torrebesses ens parlà de patrimoni i valors per
transformar-ho en sensacions pel gaudi, també de col·laboració efectiva entre
diferents pobles per assolir fites comunes.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;">Enric
Dalmau, president de </span><a href="http://campdecervia.com/?lang=ca" target="_blank"><span class="hiddenspellerror">Coop</span>. Camp de Cervià</a> i de la <a href="http://olidoplesgarrigues.com/" target="_blank"><span class="hiddengrammarerror">DOP</span> Les Garrigues</a>, amb un discurs entre esperançat, a
vegades resignat, ens va il·lustrar amb tota la feina que hi ha pel davant per
donar a conèixer les virtuts i propietats de l'oli verge extra, que collita
rere collita, produïm i que tant beneficia a qui el consumeix, com avalen molts
estudis nutricionals i mèdics, i no tant als productors.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;">Mercè
Rubió, alcaldessa de Cervià, amb un discurs reivindicatiu, amb mostres d'alta
estima pel poble, va anar desgranant els actius</span> -mentre parlava el vídeo institucional de Cervià reblava les
seves paraules-, ens cal més autoestima, més comunicació amb els pobles veïns
per desenvolupar accions conjuntes, per trobar solucions a problemes semblants.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.maciabove.com/" target="_blank">Natàlia Macià Bové</a>, Va començar amb un exemple de l'oli d'oliva que troba
al supermercat del seu barri a Zuric, un oli de Mallorca, fet per uns emprenedors Nord americans,
vam entendre que caldria que hi fóssim presents, que hi ha espai. Desenvolupa la
seva tasca professional actualment a Suïssa, però el seu escenari és global, com
les xarxes i la manera com ens va explicar que les podem utilitzar per
difondre. Agraïm la seva disposició a ajudar-nos en l'organització de tallers o
petits cursos sobre el seu ús.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif;">Ens
vam adonar que s'obria un camí per on poder fer els primers passos, si volíem
aprofitar les seves experiències. Malgrat els pronòstics pessimistes:
despoblament, envelliment, no tenim castells, no en sabem prou, les comunicacions </span>són deficients...
ens podríem estendre unes línies més -no cal-, amb les seves presentacions didàctiques ens van
mostrar que un altre camí <span class="hiddengrammarerror">es</span> possible i volem continuar aprenent com transitar-lo.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-position: 0% 100%; cursor: default;">
<span style="background-position: 0% 100%; cursor: default;">
<span style="color: #666666; font-family: "open sans" , sans-serif; font-size: 11.0pt; line-height: 107%;">"A la naturalesa l'</span>èxit depèn de criar la generació següent"<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixEO4UxX92Tpa7BUi9at-fzrt2kqaRDEWKHxB0uWhCk251bKEpZ-wdljQp087yNo2E3M7LV8VD1P-knEOtkHBfRgJCpTZlLe9R_x2pL6kGxq1xqWBxPUNSy9l-V1ogD3YqPSBcPwqf-BQ/s1600/assistents_5908.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixEO4UxX92Tpa7BUi9at-fzrt2kqaRDEWKHxB0uWhCk251bKEpZ-wdljQp087yNo2E3M7LV8VD1P-knEOtkHBfRgJCpTZlLe9R_x2pL6kGxq1xqWBxPUNSy9l-V1ogD3YqPSBcPwqf-BQ/s320/assistents_5908.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_RHT1nUXEE4D-ZeAeWWOCHDi7QMsHuVzikmxDCMJYDFJZZQf9xhDAinbLtI_HnKdq5uieqcEPOrHZcLnFQWDSwti7X0QpVgKyZddA9QKYFoEKie0Nl61U3-6n05mzzaR-NjegNPC7dTo/s1600/marqueting_5935.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_RHT1nUXEE4D-ZeAeWWOCHDi7QMsHuVzikmxDCMJYDFJZZQf9xhDAinbLtI_HnKdq5uieqcEPOrHZcLnFQWDSwti7X0QpVgKyZddA9QKYFoEKie0Nl61U3-6n05mzzaR-NjegNPC7dTo/s320/marqueting_5935.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quatre notícies en un diari generalista <span class="hiddengrammarerror"><span style="background-position: 0% 100%; cursor: default;">de turisme</span></span> i mon rural</div>
<div class="MsoNormal">
<br style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;" />
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">L'èxit de cultivar oliveres</span><a href="http://ara.cat/_82178e00" target="_blank"> http://ara.cat/_82178e00</a><br />
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Testimonis del vi metropolità <a href="https://www.ara.cat/estils_i_gent/Testimonis-del-vi-metropolita_0_2182581746.html" target="_blank">https://www.ara.cat/estils_i_gent/Testimonis-del-vi-metropolita_0_2182581746.html</a></span><br />
<span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Ramaderes: </span><span class="hiddengreenerror"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-position-x: 0%; background-position-y: 100%; cursor: default; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Posar en valor</span></span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"> un ofici
<a href="https://www.ara.cat/estils_i_gent/Ramaderes-posar-valor-ofici_0_2181981886.htQml" target="_blank">https://www.ara.cat/estils_i_gent/Ramaderes-posar-valor-ofici_0_2181981886.htQml</a></span><br />
<span class="hiddenspellerror"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-position-x: 0%; background-position-y: 100%; cursor: default; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Joe</span></span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;"> </span><span class="hiddenspellerror"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-position-x: 0%; background-position-y: 100%; cursor: default; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">Holles</span></span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">: "Ser crític
amb l'excés de turisme no vol dir ser </span><span class="hiddenspellerror"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; background-position-x: 0%; background-position-y: 100%; cursor: default; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">turismofòbic</span></span><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: none; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; orphans: 2; text-align: start; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; widows: 2; word-spacing: 0px;">"</span><br />
<a href="https://www.ara.cat/societat/JOEHOLLES-critic-turisme-No-turismofobic_0_2182581733.html" target="_blank">https://www.ara.cat/societat/JOEHOLLES-critic-turisme-No-turismofobic_0_2182581733.html</a>
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></div>
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-81691287902575184312019-02-03T18:58:00.001+01:002019-02-03T18:58:44.770+01:00L’Oleoturisme, una oportunitat: estratègies al voltant de l’oleoturisme<div dir="ltr" style="line-height: 1.295; margin-bottom: 8pt; margin-top: 0pt;">
<span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Una manera de diferenciar-se d'altres zones turístiques, és presentant una destinació determinada com el lloc d'elaboració d'un producte local típic, per benefici del visitant o turista. Això es podria englobar dins del concepte d'agroturisme. En el cas de la zona de les Garrigues, podem acotar el concepte una mica més, dins del que seria enoturisme – turisme enfocat al vi i a les regions de vinya- i </span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">oleoturisme</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> -turisme enfocat a l'oli.</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Catalunya en general, ha desplegat força activitat al voltant de la </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">indústria</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> vitivinícola, </span><span class="hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">degut a</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> un consumidor més coneixedor (més "educat" en el tema) i potser més curiós. El desenvolupament d'estratègies de </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">màrqueting</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> per la indústria del vi s'aprofiten de l'atractiu mundial d'aquest producte.</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Creiem però, que el consumidor </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">està</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> començant a observar amb interès altres tipus de productes i que aprecia no només conèixer una zona geogràfica en general sinó també participar d'activitats que el facin sentir que gaudeix d'experiències úniques que rarament haurien descobert si no </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">fos</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> de la mà d'experts locals.</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Potenciar tant l'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Oleoturisme</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> com un futur Turisme de Salut a la zona de les Garrigues exigeix tres bases:</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">·Ser experts en </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">el producte</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> que oferim i conèixer en detall els seus beneficis (</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">dir "és</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> el millor oli del món" ja no és suficient)</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">·Construir experiències i una certa infraestructura al voltant de les diferents tipologies de turista o visitant (jubilats, escoles, famílies amb fills, el que ha aterrat al poble per casualitat...)</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">·Donar a conèixer i saber comunicar tant el producte com les possibles activitats al voltant d'aquest al nostre </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">públic</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">potencial.</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">És dins d'aquest darrer apartat, que l'Associació cultural El Cérvol de Cervià de les Garrigues ha organitzat una taula rodona a la Sala amb el </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">tema "L'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">Oleoturisme</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">, una oportunitat: Estratègies al voltant de l'</span><span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; color: #666666; cursor: default; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; padding-bottom: 2px;">oleoturisme</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">" aquest </span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">16</span><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;"> febrer 2019 a les 17 h.</span><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><br style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;" /><span style="color: #666666; font-family: "Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px;">Natàlia Macià</span></div>
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-7948016296346315952019-01-23T09:31:00.000+01:002019-02-11T08:06:11.567+01:00L'Oleoturisme, una oportunitat<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El proper 16 de febrer a les 17h a la Sala a Cervià a la taula rodona que
hem organitzat per parlar i debatre sobre "L'oleoturisme, una oportunitat".
Ens agradaria molt comptar amb la vostra </span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">assistència.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIjDZPzFYPyCBTkiKv2vD7fcAdxGp4UX3TDGMjNab2BjLiRrMI2Q_J5M1e8uLjjFlheWrEv7gRH8QQUbPWHrjvlqkg2rE9q1m5WCYsEbRcPymP0RSh4dL9TDljChxjJZaqe53fMgsLU-w/s1600/cartell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="992" data-original-width="1403" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIjDZPzFYPyCBTkiKv2vD7fcAdxGp4UX3TDGMjNab2BjLiRrMI2Q_J5M1e8uLjjFlheWrEv7gRH8QQUbPWHrjvlqkg2rE9q1m5WCYsEbRcPymP0RSh4dL9TDljChxjJZaqe53fMgsLU-w/s320/cartell.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />
A continuació trobareu una selecció d'enllaços i vídeos relacionats amb l'oleoturisme<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="http://campdecervia.com/" target="_blank">Camp de Cervià</a><br />
<br />
<a href="http://olidoplesgarrigues.com/" target="_blank">DOP Les Garrigues</a><br />
<br />
<span style="color: blue;"><a href="http://www.ccgarrigues.com/ca/serveis/promocioturistica" target="_blank">Consell Comarcal les Garrigues-Promoció turística</a></span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.somgarrigues.cat/reportatges/7/pla-estrategic-comarcal-estat-de-la-queestio" rel="nofollow" target="_blank">Som Garrigues</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.serradetramuntana.net/ca/Patrimoni" target="_blank">Serra de Tramuntana Mallorca</a><o:p></o:p><br />
<br />
<span style="font-family: "robotoregular"; font-size: 16px; visibility: visible;"><a href="http://www.ua1.cat/noticies/la-generalitat-potenciar%C3%A0-loleoturisme-les-garrigues" target="_blank">UA1 Ràdio</a></span><br />
<br />
<a href="https://lleidatv.alacarta.cat/el-debat-de-lleida-activa/capitol/oleoturisme-quan-la-cultura-de-loli-dinamitza-leconomia-dun-pais" target="_blank">Lleida TV</a><br />
<br />
<a href="http://www.culturadeloli.cat/" target="_blank">Centre de la Cultura de l'Oli de Catalunya</a><br />
<br />
<span style="background-color: #fafafa; color: #262626; font-family: , "blinkmacsystemfont" , "segoe ui" , "roboto" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;"><a href="https://www.instagram.com/cipstorrebesses/" target="_blank">Centre d'Interpretació de la Pedra Seca</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Allotjaments a Cervià<br />
<br />
<a href="https://canquattre.com/tag/oleoturisme/" target="_blank">Can Quattre</a><br />
<br />
<a href="https://calxurill.com/" target="_blank">Cal Xurill</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://mtbove.wixsite.com/larocadelcastell" target="_blank">La Roca del Castell</a><br />
<br />
<a href="http://laruella.com/" target="_blank">La Ruella</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Serveis turístics<br />
<br />
<a href="https://www.oleoturismegarrigues.cat/" target="_blank">Oleoturisme Garrigues</a><br />
<br />
<a href="http://www.oleasoul.com/" target="_blank">Olea Soul Oleoturisme i enoturisme per als més curiosos</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Documents<br />
<br />
<a href="https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=d45f912a-3e24-45f7-8452-88b0ecf3a868&groupId=20181" target="_blank">Reptes pel desenvolupament de l'oleoturisme</a><br />
<br />
<a href="https://mengem.ara.cat/salut_i_nutricio/Que-sobre-informacions-rellevants-saludable_0_2162783881.html?_ga=2.242511617.2001780901.1548008860-110874747.1518545528" target="_blank">Diari Ara</a><br />
<br />
<a href="https://emprenem.ara.cat/creixer/diaspora-loli-catala_0_1694830541.html" target="_blank">Diari Ara</a><br />
<br />
<a href="http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/documents/arxius/oleoturisme.pdf" target="_blank">Oleoturisme a Catalunya</a><br />
<br />
<a href="https://www.ara.cat/suplements/diumenge/nova-modernitat-rural_0_2173582644.html" target="_blank">Nova modernitat rural</a></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.lesgarriguesfentcami.cat/" target="_blank">Fent camí</a><br />
<br />
<a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/roser-vernet-la-candidatura-del-paisatge-del-priorat-a-patrimoni-mundial-de-la-unesco-depassa-la-comarca-es-un-projecte-de-pais/" target="_blank">La candidatura del paisatge del Priorat</a><br />
<br />
<a href="http://www.catpaisatge.net/monlocal/cat/cartes.php" target="_blank">Carta del paisatge</a><br />
<br />
<br /></div>
<div>
<div class="MsoNormal">
Vídeos<o:p></o:p><br />
<br />
<a href="http://martapruna.com/ca/cami-dels-7-sentits-2/" target="_blank">Marta Pruna El camí dels 7 sentits</a><br />
<br />
<a href="https://vimeo.com/manage/178629765/general" target="_blank">Les cabanes de volta de Cervià</a><br />
<br />
<a href="https://vimeo.com/152078454" target="_blank">Oil together now</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=LaR2mSxHKGY" target="_blank">Vídeo promocional Camp de Cervià</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-49236955822472430272018-05-03T17:20:00.003+02:002018-05-03T17:20:43.848+02:00(Re) Construint la història de les Besses (7a part)Acabàrem el capítol anterior amb el document oficial del despoblament de les Besses, el 1718, malgrat tot, gràcies a la documentació que es guarda a l’Arxiu de Lleida en relació al Cadastre de Patiño i els successius capbrevatges al Monestir de Poblet, podem fer una descripció de tots els propietaris del terme de les Besses i tots bessessencs propietaris que tenien cases, patis, coberts i corrals al nucli de la població. També, per primer cop podem saber quins noms tenien els carrers de l’antic poblat de les Besses.<br />
<br />
Abans de res comentar que el terme de les Besses tenia 60 jornals de terra, segons el Cadastre Patiño, dels quals només 4 eren classificats de 1a categoria, 8 de 2a i la majoria, 48 jornals de 3a categoria. Segons les categories es pagaven impostos amb major gravamen.<br />
<br />
El terme tenia 3 quarts de longitud; 2 quarts de latitud i 2 hores de circumferència.<br />
<br />
Relació de propietaris d’immobles urbans a la població de les Besses any 1716<br />
<br />
Monestir de Poblet: un pati i casa rectoria<br />
Universitat de les Besses: un pati de casa<br />
Guillem Rohé (vivia a les Besses): Una casa, dos patis i un corral cobert<br />
Andreu Muntanyola (vivia a Cervià, nascut a les Besses): Un pati de casa<br />
Jaume Martí (vivia a Tamarit de Mar, també dit Tamarit del Camp): una casa, un pati de casa, un corral i un molí<br />
Miquel Tost (vivia a Cervià, nascut a les Besses): una casa i un pati<br />
Josep Simó (vivia a Cervià, nascut a les Besses): una casa<br />
Jaume Joan Argilés (vivia a Cervià, nascut a les Besses) : una casa<br />
Paula Solaní (vivia a Artesa de Lleida): dos patis de casa i corral<br />
Jaume Pallejà (no se sap on habita): una casa i un corral<br />
Relació de terratinents al terme de les Besses any 1716<br />
<br />
Pere Pibernat (habitant de l’Albi)<br />
Baptista Rubió (habitant de Cervià)<br />
Joan Martí (habitant de Cervià)<br />
Jaume Martí (habitant de Tamarit de Mar o Tamarit del Camp)<br />
Joan Baptista Toda (habitant de Cornudella)<br />
Francesc Mateu (habitant del Masroig)<br />
Joan Baptista Massip (habitant de Cervià)<br />
Mateu Martí (habitant de Cervià i nascut a la Bisbal de Falset)<br />
Ramon Martí (habitant de Cervià)<br />
Marc Pepió (habitant de Cervià)<br />
Josep Martí (habitant de Cervià)<br />
Josep Simó (habitant de Cervià)<br />
Tomàs Simó (habitant de Cervià)<br />
Pere Josep Rubió (habitant a Cervià)<br />
Paula Solaní (d’Artesa de Lleida)<br />
Anna Mª Ferrús (habitant de Flix)<br />
Jaume Sans (habitant de l’Albi)<br />
Guillem Rohé (nascut i habitant de les Besses)<br />
Pere Borrell (habitant a Ulldemolins)<br />
Miquel Tost (habitant de Cervià)<br />
Andreu Muntanyola (habitant de Cervià)<br />
Joan Josep Argilés (habitant de Cervià però nascut Arbolí)<br />
Isidre Carbonell (habitant de l’Albi)<br />
Monestir de Poblet<br />
Rector del poble (vivia a Cervià)<br />
<br />
<br />
<br />
Relació de partides al terme de les Besses any 1716<br />
Vallseca (abans coma novella); Horta del riu Set; Serra de la Pedrera; Bagús; de la sort; Coma d’en Bassa; Plans; coma de les Vinyes; coma ampla; la Sardaña; Roca esquerdada; Serra de la bruixa; Pla de l’eral; dels homs; comella; Pla de les Burgues; de la costa; roques de Poblet; bancal de la sella; vall dels ametllers; tossal de les sitges; les parades; comella de les fonts; de l’escaliçada; vallseca del Marquès; vagars del riu Set; de la Mallola; torre de les agulles<br />
<br />
Relació de carrers a la població de les Besses<br />
Carrer del riu; carrer del forn; carrer del mig; costa del castell, carrer de baix, carrer de l’esglesia (també que puja a l’església); plaça de l’església.<br />
<br />
<br />
<br />
Josep Rubió SobrepereEquip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-1505701745306982982018-04-06T14:24:00.002+02:002018-04-06T14:25:21.516+02:00(Re) Construint la història de les Besses (6a part)Arribem al segle XVIII i amb ell, un dels conflictes bèl·lics més nefastos per Catalunya i, com a conseqüència col·lateral, entre d’altres, el definitiu abandonament de la població de les Besses.<br />
<br />
<br />
La Guerra de Successió (1702-1714) amb el triomf de la monarquia borbònica i la progressiva implantació del Decret de Nova Planta a partir de 1716 va acabar d’aniquilar totes les institucions i singularitats catalanes i, per extensió, de la Corona d’Aragó.<br />
A la que podrien dir actual comarca de les Garrigues no hi va haver grans confrontacions ni batalles, tret d’algunes escaramusses. El territori es va convertir, fonamentalment, en lloc de repòs i de provisió d’aliments de les tropes que havien d’anar a donar suport i reforç a les de Lleida.<br />
<br />
Cal recordar que les diferents poblacions de la comarca estaven sota la jurisdicció de diferents baronies, batllies reals, així com en vegueries.<br />
<br />
D’aquesta manera la Baronia més important era la que estava sota el control del Monestir de Poblet (Vilosell, Vinaixa, la Pobla de Cérvoles, Les Besses, Tarrés, Fulleda, Omellons, Albagés, Cogul, Juncosa, Soleràs, Torms). La Baronia d’Arbeca, controlada pel Duc de Medinaceli i que també incloïa la part senyorial de la població de Castellots i la Baronia de Juneda. La Baronia de l’Albi que comprenia les poblacions de l’Albi i Cervià. El Priorat d’Escala-Dei que ostentava el domini de Castelldans. L’Orde de Sant Joan de l’Hospital (el hospitalers) que tenia sota el seu domini l’Espluga Calba. La vila de Puiggròs estava sota el domini del senyor Francesc Cubells Garàs de Montsuar. Mentre que les Borges Blanques era un domini directe reial ja que era considerada un carrer de la ciutat de Lleida i la part rial de Castellots. La Baronia de La Granadella, que incloïa a més d’aquesta població, Granyena, Bellaguarda i Bovera.<br />
Al segle XVIII la major part d’aquests municipis formaven part de la Vegueria de Lleida, també les Besses, excepte les poblacions de l’Albi, Cervià i l’Espluga Calba que formaven part de la de Montblanc, fins a la seva desaparició després de la guerra de Successió.<br />
<br />
La guerra dinàstica, convertida, també en guerra europea, no afectà terreny garriguenc fins el 1706-1707. El setge a Lleida entre el 9 d’octubre de 1706 i el 12 de novembre de 1707 (data en que fou conquerida per les tropes de Felip Vè), va obligar a concentrar tropes austriacistes a la rereguarda. D’aquesta manera, els soldats s’ubicaren a Juneda, però també a les Borges Blanques i Belianes.<br />
<br />
El setembre de 1707 es destruí el poblat de Castellots (avui dia La Floresta). Al llarg de l’any 1708 hi hagué incursions dins el territori, entre elles a Vinaixa. L’any 1708 va caure el castell d’Arbeca, l’any 1711 el de l’Albi i el 1712 el de Granyena.<br />
<br />
És en aquest context que hem d’entendre el despoblament de Les Besses i el desplaçament, majoritari, de les famílies al poblat veí de Cervià (un cas semblant el trobem amb el desaparegut Vimferri, terme de Juneda).<br />
<br />
Posar una data a aquesta fugida resulta difícil, però sabem que a partir de 1706 podem afirmar que només queden 3 famílies a l’antic poblat i que el 1716 ja només n’hi ha dos focs habitats a Les Besses, mentre que el 1718 tenim el document que en certifica la despoblació definitiva.<br />
<br />
<br />
Anem a pams. Per què aquest progressiu abandonament? Personalment crec que hi conflueixen diferents factors i motius, que sumats ens permeten entendre la raó final. Sens dubte, per una banda, hem de parlar d’una qualitat i rendiment de les terres molt baix, sumat al progressiu empobriment d’aquestes, feia que hi hagués poques expectatives de creixement i desenvolupament. El bandolerisme i pillatge, com a fenomen creixent, des del segle passat, tampoc ajudava a tenir sensacions positives. Per altra banda ens trobem amb els pagament que s’havien de fer al monestir de Poblet en les successives capbrevacions. I, finalment, el conflicte bèl·lic al territori, que, molt probablement, acabà d’esperonar als veïns per desplaçar-se a Cervià, una població molt més gran i segura.<br />
<br />
<br />
El Cadastre de Patiño ens permet trobar i deduir molta d’aquesta informació. Aquest, fou el primer que es realitzà a Catalunya després de la Guerra de Successió i que posava sobre la taula tots els béns immobles rústics i urbans als quals se’ls imposa un nou sistema impositiu, el cadastre.<br />
<br />
<br />
A partir d’aquí sabem que el terme de les Besses tenia 60 jornals de terra per a la sembra, la major part d’ella catalogada com a de tercera categoria, 48 jornals, de segona 8 jornals i de primera categoria només 4 jornals, de les quals majoritàriament s’extreia mestall, però també ordi, civada i espelta en menor quantitat. 3 quarteres de terra d’oliveres que produïen tres càrregues d’oli. 140 quarteres de bosc i 300 quarteres de terra erma. També descriu que per recórrer el terme es necessita 1 hora de longitud, 3 quarts de latitud i 3 hores de circumferència.<br />
<br />
<br />
L’any 1716 només hi havia dues famílies que encara vivien a les Besses. Una d’aquestes era la de Guillem Rohé. Aquesta, residia en un habitatge que estava format per una entrada, una cuina, una sala i tres habitacions. El mateix Guillem Rohé també posseïa un pati amb cobert. L’altre habitatge era propietat de Jaume Martí, amo del molí de les Besses, i que el tenia arrendat a Andreu Ramon. Aquesta casa, que era contigua al molí, es composava d’una entrada, una sala i una habitació sense cuina.<br />
L’any 1717 ja només quedava com a única família habitant a les Besses la del moliner. Estava integrada per l’arrendatari, Andreu Ramon, la seva muller, tres fills i el pare d’ell. A més tenien 4 vaques, 3 cadells i un burro.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Finalment l’any 1718, Alexandre de Montserrat, subdelegat de la intendència general del partit de Lleida, escriu:<br />
<br />
Certifico que el lugar de Besses del regimiento de Lérida está desierto y despoblado enteramente, sin que en el se encuentre jamás según la relación jurada de los herederos que pasan a distribuir más ordenes, sino un pobre molinero que está en un pequeño molino de harina, y dicen que los más que habitaban el referido lugar, se fueron al de Cerviá, del regimiento de Montblanc...<br />
<br />
Després d’aquest escrit ja podem afirmar que la vida del poble de les Besses s’havia acabat definitivament.Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-82272355381915767342018-01-17T13:06:00.003+01:002018-01-24T08:48:37.516+01:00(Re) Construint la història de les Besses (5a part)Arribem al segle XVII i ens trobem, d’entrada, amb una creixent pretensió de la <a href="https://www.monestirs.cat/monst/priorat/pr15esca.htm" target="_blank">cartoixa d’Escaladei</a> per fer-se amb alguns dels dominis i jurisdiccions que restaven sota el domini de <a href="http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D" target="_blank">Poblet</a>, entre ells el de les Besses.<br />
<br />
Cal, potser, abans de continuar, fer una breu explicació del possible origen d’aquest conflicte. Del terme inicial de Castelldans, sota el domini de la casa de Cervera i amb els templers que hi tenien honors i terres (els mateixos templers van concedir la carta de poblament el 1151), van sorgir un bon nombre de poblacions gràcies a la repoblació, cadascuna d’elles amb el seu terme. D’aquesta manera aparegueren poblacions com l’Albagés, Juncosa, la Sisquella o les Besses, entre d’altres, que posteriorment van passar sota domini de Poblet. Concretant una mica més i amb el pas dels anys, els monjos d’Escaladei es feren posseïdors de grans latifundis en el terme de Castelldans, entre ells la partida de la “Gisperta” d’uns 1.212 jornals i que era tocant amb el terme de les Besses. D’aquí que aparegués el conflicte entre ordes, en relació a les possessions de cadascun.<br />
<br />
Aquesta primera disputa es feu palesa el 1611, quan el 15 d’abril, el mateix Abat de Poblet, vingué a les Besses i en acte públic prengué homenatge (testimoni) a diferents propietaris de l’Albi que tenien terres a la partida de la Gisperta. Tots ells afirmaren veure els mollons i les fites de separació entre els dos termes, el de les Besses i Castelldans. A més coincidiren tots en afirmar que la pleta (terreny tancat, generalment amb una paret, on hi pastura el ramat) pertanyia al terme de les Besses.<br />
<br />
Una altra curiositat d’aquest període és que, molt probablement, es feu l’últim rodet del molí de les Besses i es col·locà entre el 1615 i 1618. Així s’hi van comprometre el rector Pau Dalmau, prevere del Vilosell i Josep Dalmau, pagès de Miralcamp davant el síndic i bosser de Poblet, Fra Agustí Gil, després que arrendessin els drets, rendes i emoluments que Poblet rebia de les Besses, per un període de 3 anys a comptar des de Sant Miquel de 1615 fins a 1618, a canvi d’una quantitat de lliures cada any.<br />
<br />
Entre el 1624 i 1625 es realitzà un nou capbreu a les Besses. L’últim del que en teníem notícies s’havia realitzat entre el 1468-70 (veure El Cérvol núm. 311). Aquest nou document que posava en relació la confessió dels béns afectats, la superfície i les afrontacions dels vassalls bessessencs respecte el senyor, l’orde cistencenca de Poblet, es realitzà al castell de l’Albagés i hi assistiren el batlle de les Besses, Joan Ponts, els jurats Pere Roé i Pere Vilagrassa i els particulars Joan Costa, Guillem Mateu, Antoni Simó i Joan Exerni.<br />
<br />
Gairebé cent-cinquanta anys després, només es repeteix el cognom Simó entre els caps de casa de Les Besses.<br />
<br />
Quant a les rendes a pagar a Poblet, pràcticament eren les mateixes que ja vàrem explicar al Cérvol anterior ja esmentat. Com a novetat cal destacar el pagament, per casa, de 6 diners de cens cada any pel forn de coure pa, per la Mare de Déu d’agost. En relació al molí, cadascú havia d’escombrar la sèquia en el seu enfront i si la peixera s’arribava a trencar, l’havia d’adobar la vila, però Poblet es faria càrrec de la despesa.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6-9unumGZr9PvjmFsWlvhJ-SCuM2p_6_XEHRFMdoHdMepZLXIh4xKu7uvcA_IhxUYHeT5xF0HEdv6qU-sQXYG7XOm8K65RjnWqDoK6usyGted2-JCND6ZYVFh5nIjOCKcdqdbTtRvFQ4/s1600/capbreu_lesbesses_delmes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1203" data-original-width="1600" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6-9unumGZr9PvjmFsWlvhJ-SCuM2p_6_XEHRFMdoHdMepZLXIh4xKu7uvcA_IhxUYHeT5xF0HEdv6qU-sQXYG7XOm8K65RjnWqDoK6usyGted2-JCND6ZYVFh5nIjOCKcdqdbTtRvFQ4/s640/capbreu_lesbesses_delmes.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Fou un període on el bandolerisme començava a agafar força importància i també en aquests pobles de les Garrigues. D’aquesta manera el lloctinent de governador de les jurisdiccions de Poblet, Fra Francesc Llombart, l’any 1635, ordenà que cada poble avisés a l’altre en cas que tinguessin notícies de mala gent i d’aquesta manera sortir amb armes en la persecució d’aquests lladres. Si no ho feien els batlles, sotsbatlles, jurats o qualsevol altra persona serien obligats a pagar una multa de 25 lliures. També havien de fer repicar les campanes i donar avís als altres llocs perquè puguin acudir a ajudar. Sabem que es posà una multa de 50 lliures al batlle de les Besses, Joan Argilés, a Joan Mateu, jurat i a Pere Simó, sotsbatlle, per no donar ajuda a altres llocs tenint avís de mala gent.<br />
<br />
L’any 1677, el molí fariner de les Besses, el casal, la sèquia i la peixera, tornarà a ésser arrendat, aquest cop a Joan Martí, batlle de Tamarit de Mar, per un cens anual de 3 lliures barceloneses a pagar per la Mare de Déu d’agost. Entre als acords del pacte, Joan Martí no podia vendre el molí a ningú que tingués privilegi militar ni a cap altra església, les sèquies les havia d’escurar cadascú en el seu tros, s’havia d’arranjar la sèquia si s’espatllava i els de les Besses havien de fer de manobres, mentre que Joan Martí els havia de fer la despesa.<br />
<br />
Autor: Josep Rubió Sobrepere<br />
<br />
Publicat a <i>El Cérvol #313</i> novembre-desembre 2017<br />
<br />
<br />Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-69754389017421789432018-01-17T13:02:00.002+01:002018-01-24T08:53:10.832+01:00(Re) Construint la història de les Besses (4a part)Arribem al segle XVI.<br />
D’entrada podem conèixer de forma més àmplia les afrontacions i límits del terme de les Besses a partir d’un document escrit el 22 de juliol de 1626 pel notari de Tàrrega, Marc Domènec, que va traslladar la informació confessada pels jurats del lloc davant fra Onofre Dassió, ecònom de <a href="http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D" target="_blank">Poblet</a> per l’Abat Ferran Lerín, el 14 de desembre de 1537.<br />
<br />
Seguidament hi ha la descripció del terme amb alguns buits que caldria esbrinar:<br />
<br />
<i>A sol ixent afronta amb el terme de les Borges en un molló que hi havia al cap del Tossal del Marquès. Prop d’allí hi havia quatre fites grosses entre les terres de Marc Rué i Domingo Farré, tots dos de Cervià, les quals eren a 10 passes del vessant del terme de Cervià. A l’última d’aquestes quatre fites tira a mà esquerra a la punta del Tossal i d’allí baixant al marge de les roques fins a prop de l’era del Francesc Papió de Cervià, on entre les roques hi ha una creu grossa i d’allí tira al Tossal de Sant Blai a la roca del senyal. D’allí baixa fins al riu Set i va per dit riu avall fins al pas de Siurana (...). D’allí el camí que porta al Comellar i fins al coll del Reboll. D’allí serra avall fins al cap de la Vall de Faig (...), el cap de la serra dels Mallols i avall cap a l’Oró i d’allí fins al riu Set fins a la Vallseca. A ponent afronta amb lo terme de l’Albagés i entra al camí de Lleida fins al Coll de l’Aranyó i serra amunt fins al coll d’Albocar i passa pel puntalet de la bassa del Mas d’en Tost, per l’era d’en Sans i va fins (...).</i><br />
<br />
<br />
L’any 1553, segons el fogatge de Josep Iglesias, hi havia un total de 10 focs a les Besses, 9 de laics i 1 capellà. Els caps de casa laics eren: Baltasar Poncet, Francesc Vilagrassa, Mateu Vilagrassa, Pere Laberola, Pere Simó, Antoni Simó, Joan Costa, Arnau Almacelles i Arnau Travesset i el prevere i vicari de les Besses, que també ho era de la Sisquella, Bartomeu Suir.<br />
Del capbreu de l’any 1468, és a dir, gairebé cent anys després, veiem que ens apareixen nous cognoms a la població i d’altres desapareixen. D’aquesta manera de la llista anterior (publicada al número passat de <i>El Cérvol</i>), es mantenen cognoms com Simó i Almacelles, apareix el cognom Vilagrassa i desapareix el de Vidal.<br />
<br />
En relació al vicari de les Besses, Bartomeu Suir, hi ha una història força curiosa que cal explicar per conèixer les realitats del moment.<br />
<br />
Aquest capellà, que només tenia un ull, va fer penyorar uns fils a la mare d’un pagès, Pere Febrer, de la Sisquella (recordem que també era capellà d’aquesta població, també desapareguda, i que formava part, antigament del terme de Castelldans, i que ara ho fa de Juncosa). Aquests fils els havia rebut en caritat, ja que s’havia quedat sense llençols i draps de lli ja que se li havien casades tres filles.<br />
El capellà li va prendre els fils, a canvi de 9 sous que la dona li devia, segons ell, per no pagar-li per dir unes misses a les Besses, però segons Pere Febrer, aquestes les havia de cantar a la Sisquella.<br />
<br />
Sembla que el capellà anava creant enemics per tot arreu. Un germà d’aquest havia pegat el cosí d’un noi (anomenat Joan) que treballava a la verema amb Pere Febrer i va sentir la conversa. Per altra banda un altre pagès de la Sisquella, Pere Canós, estava enutjat amb el capellà perquè li havia pres dos mocadors.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrBR41P1T9Zjuzu_91v7Owo7xnaev48l6gp_JMzOkxZQ5aZl30LRcLa7Uq0eGqwka05fqUwgQXcgPLSvXGT7rD6tTBlseZimiDiqD_DGQbasMUbANLOVaw44egptEintMaZS4w0tMJ8_U/s1600/arcsisquella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="592" data-original-width="864" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrBR41P1T9Zjuzu_91v7Owo7xnaev48l6gp_JMzOkxZQ5aZl30LRcLa7Uq0eGqwka05fqUwgQXcgPLSvXGT7rD6tTBlseZimiDiqD_DGQbasMUbANLOVaw44egptEintMaZS4w0tMJ8_U/s400/arcsisquella.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Sembla que Pere Febrer, Pere Canós, en Joan i un amic d’aquest, van anar a buscar el capellà a les Besses. Van entrar al corral d’en Pere Laberola però no hi trobaren res, després es dirigiren cap al corral del Pere Almacelles i s’emportaren un sagal i una borregueta que degollaren, escorxaren i menjaren fetges i freixures en un bosc prop del camí de les Besses a la Sisquella.<br />
<br />
Allí esperaren el capellà que fou bastonejat pels dos nois mentre es dirigia a cantar missa a la Sisquella. Tant el Pere Febrer com el Canós s’ho miraren des d’un tossalet mentre deixaven calent al capellà.<br />
<br />
<br />
Poc temps després Pere Febrer fou pres i enviat a declarar davant el Batlle General de Poblet, Onofre d’Argençola. De la seva declaració en podem reconstruir aquesta història.<br />
<br />
<br />
Autor:Josep Rubió Sobrepere<br />
<br />
Publicat a <i>El Cérvol</i> #312 setembre-octubre 2017Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9137010228851080175.post-77877569229282562018-01-17T12:57:00.001+01:002018-01-24T09:03:47.991+01:00(Re) Construint la història de les Besses (3a Part)Acabàvem l’últim article, en la passada edició de <i>El Cérvol</i>, amb la consolidació i el domini senyorial del <a href="http://www.poblet.cat/index.php?&&&&Y2E%3D" target="_blank">Monestir de Poblet</a>, durant el segle XIV, vers la vall del Riu Set, però també d’altres valls i entorns: el Vilosell, la Pobla de Cérvoles, la Fumada, Vinaixa, Fulleda, els Omellons, els Torms, Juncosa, la Sisquella, l’Albagés, el Soleràs, el Cogul, així com les Besses i l’Hospitalet, entre d’altres.<br />
<br />
De fet, a Catalunya, <a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0168680.xml" target="_blank">l’Ordre del Cister</a>, encapçalada en aquells moments per Poblet i Santes Creus, especialment, després hi caldria sumar Vallbona de les Monges, van adquirir una importància socioeconòmica i política de primer ordre, fonamentalment perquè estaven protegits per la monarquia i la noblesa feudal. D’aquesta manera, ambdós monestirs, es convertiren en seus dels panteons reials i nobiliaris, cosa que va fer estendre fins al segle XVIII, un règim senyorial dominant i creant unes extenses baronies, per les quals, també hi tingueren una influència cultural evident.<br />
<br />
En relació a l’evolució de les Besses al llarg del segle XV, tenim les informacions que proporcionen els capbreus i entre ells cal destacar el realitzat entre el 26 d’agost de 1468 i el 21 de setembre de 1470, elaborat per fra Pere Felices, l’anomenat “bosser”, és a dir, tresorer o caixer encarregat de la custòdia dels cabals del comú del monestir, i fra Joan Brihuela.<br />
<br />
Gràcies a aquesta primera capbrevació de la qual en tenim coneixença, podem saber quines rendes, com a vassalls, pagaven els habitants de les Besses al senyor feudal, però també tenim informació del model de societat agrària del moment, per tant dels productes que es conreaven però també de l’aviram o de la cabanya ramadera que gaudien els, que podríem anomenar bessessencs.<br />
<br />
En primer lloc en apareix el nom del primer batlle conegut de la població, Pere d’Almacelles, però també el nom de diferents veïns: Joan Gràcia, Pere Simó, Pere Poncet, Miquel d’Almacelles o, dels que podrien ser germans, Joan, Antoni i Salvador Vidal, que juraren els sagraments de denúncia de les rendes a Poblet.<br />
<br />
Quines rendes havien de pagar a Poblet, els habitants de les Besses a la segona meitat del segle XV?<br />
<br />
Doncs havien de pagar dos delmes de tot el blat, o sigui, la dotzena i tretzena part dels que produïen. El primer delme era tot per Poblet i el segon dues terceres parts per al Bisbe de Lleida i una tercera part i les mitges faneques (unitat de mesura de superfície abans del sistema mètric) pel Monestir.<br />
<br />
També pagaven dos delmes de la verema, la dotzena, per a Poblet i la tretzena per a Poblet (dues terceres parts) i el Bisbe de Lleida (una tercera part).<br />
<br />
Dos delmes de cànems i llins per a Poblet.<br />
<br />
Delme de safrà a la dotzena, tot per a Poblet.<br />
<br />
Delme de nadissos, o sigui, anyells i cabrits, i de llana a l’onzena, dues terceres parts anaven a Poblet i l’altra al Bisbe de Lleida.<br />
<br />
En el cas de fer formatges, n’havien de pagar tres per casa. Un pollastre per casa si en nodreixen. Si no paguen pollastres, han de satisfer 6 diners al monestir.<br />
<br />
Paguen 1 sou de mulatins, i de rossins (cavall que servia per a la caça, més lleuger que els de tir), somerins i vaques 8 diners. Paguen 1 ral per cada porcellada de porcs.<br />
<br />
Satisfan 12 diners cada any a Poblet pel forn i 12 diners cada any de morabatí (impost sobre cada llar o foc que disposava de béns) al monestir.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4J5dtO9eZ49vsVD0vb4uj05USULpKrqYnkGJLYlXRsbCp1D37y6phvrzd3-9FJHrEO7YsVkn6oQf6st0XPWP09M5EG5KnPi9_NUbj6ahto_3oiIEN-oKGK250QuS_0WcdBQ0vi7Kl0x8/s1600/DSC_6977_capbreu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1203" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4J5dtO9eZ49vsVD0vb4uj05USULpKrqYnkGJLYlXRsbCp1D37y6phvrzd3-9FJHrEO7YsVkn6oQf6st0XPWP09M5EG5KnPi9_NUbj6ahto_3oiIEN-oKGK250QuS_0WcdBQ0vi7Kl0x8/s320/DSC_6977_capbreu.jpg" width="320" /></a></div>
Autor: Josep Rubió Sobrepere<br />
<br />
Publicat a <i>El Cérvol </i>#311 juliol-agost 2017<br />
<br />
<br />
<br />Equip redacciohttp://www.blogger.com/profile/10176374838582802918noreply@blogger.com0